Les retallades i la necessitat es mengen als principis

|

X. Prera.- Zapatero era perseguit per un monstre i, malgrat que veia al fons el precipici, preferia seguir corrent perquè li era impossible pensar enmig de l'esforç. Finalment, al veure que el monstre era cada vegada més gran i el precipici era ineludible, va decidir enfrontar-s'hi, encara costa dels seus principis.

No és l'últim malson del President del Govern, però resumeix l'ocorregut a Espanya en els últims temps. Des de l'inici dels seus mandats, els sindicats han estat els grans 'acaronats' de Zapatero. Els seus crítics i no tan crítics asseguren que li té pànic a una vaga general, i les males llengües també apunten a que el gran assessor del President en matèria econòmica no era altre que Cándido Méndez, secretari general d'UGT.

D'aquí a vint, o trenta anys, el Javier Cercás de torn escriurà l''anatomia' del cap de setmana a Brussel·les. Aquest que, en paraules de Joan Herrera (ICV) "ha canviat" al President Zapatero. El llibre descriurà, segurament, a un Zapatero suat, indecís, debatent-se entre els seus principis ?i per tant, la seva dimissió- i la credibilitat d'Espanya, l'euro i fins i tot la Unió Europea.

Potser el més sorprenent de la compareixença del cap de l'executiu al Congrés no siguin les retallades en si mateix sinó la gran quantitat de mesures que Zapatero ha hagut de rectificar. L'esbroncada de De la Vega a Salgado i el seu equip per 'suggerir' la baixada del sou dels funcionaris, la promesa del president de no congelar les pensions o el seu compromís amb la Llei de Dependència formen ja part del passat.

D'això fa ja setmanes o fins i tot mesos. El temps, ja de per si especial en política, es difumina enmig d'aquesta crisi les conseqüències últimes de la qual encara no es coneixen. Les veus que apunten a que els funcionaris han estat els primers però no els últims, en referència a la voluntat de les patronals de baixar els sous dels grans convenis, no han trigat a aparèixer.

De moment, les mares, els treballadors públics, els pensionistes, l'ajuda a l'exterior i les infraestructures són les primeres víctimes del dèficit. Això, i els principis. Zapatero ha hagut de transigir davant els poders econòmics europeus, que per la defensa de l'euro no s'estan amb bromes.

Grècia ja sap el que és; la seva economia ja està en mans de la UE i el FMI. La primera retallada del sou dels funcionaris de la història de la democràcia espanyola pot ser l'inici de la fi del malson o no. El que sembla segur és que vénen temps difícils. Per si quedaven dubtes, les reaccions ho deixen clar: ni esquerra ni dreta parlamentària estan amb el President. Els sindicats clamen al cel, i la patronal aplaudeix. La paraula acord no es va girar a temps i va caure pel precipici.

Convoca als sindicats

En una prova més de la seva voluntat d'enteniment -o la ja citada por a la vaga-, Zapatero ha convocat per a aquest dijous als dos grans sindicats per explicar-los les mesures i demanar-los el seu suport. La reunió ha començat a les 13.30 hores a Moncloa.

No obstant això, el President no ho tindrà fàcil, ja que en les hores prèvies CCOO ha anunciat la convocatòria de mobilitzacions en el sector públic de cara al 20 de maig. De moment es tractaria d'aturades parcials, ja que el seu secretari general, Ignacio Fernández Toxo, ha assegurat que "el que menys necessita Espanya és una vaga general".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH