Cándido

Redacció Catalunyapress

Se m'omple el cor de records del meu plorat Carlos Luis Álvarez quan escric aquest nom; llargues xerrades per les terres d'Eivissa on no faltava ni un sol estiu i on regalava la seva saviesa en articles publicats en aquell Diari d'Eivissa que dirigia amb mà mestra el també desaparegut Paco Verdera.

Embolicat d'enyorances del mestre, m'enfronto amb les declaracions d'aquest altre Cándido, el Méndez, de qui diuen és el Vicepresident en l'ombra i que regenta un sindicat que representa només a uns pocs però que s'ha obstinat a marcar els nostres destins.

Diu, aquest Cándido, que el millor i més social per arreglar el descordi que tenen els nostres comptes és pujar els impostos als rics i començo a barruntar que, a més del seu nom, el "cándido" defineix una actitud semblant al protagonista de l'obra de Voltaire. Sap, o crec que sap de sobres el senyor Méndez, que aquests als que ell anomena rics tenen en lloc segur les seves fortunes i que qualsevol pujada impositiva la pagarem els treballadors; presos de retencions i sense possibilitat alguna d'escapar

No se si és "càndid" aquest Cándido o l'hi fa. Al pitjor, el "càndid" sóc jo, que esperava del seu amor al proïsme la renúncia a tanta subvenció com rep.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH