"La joventut no és un problema sinó l'esperança del català"

|

Aquest dimarts s'ha publicat un nou estudi sobre l'ús del català en la població nouvinguda que conclou que "els joves cada vegada més, es consideren a si mateixos com a bilingües" i afegeix que les xarxes socials poden ajudar a difondre l'idioma.

El secretari de Joventut del Departament d'Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villalbí, i el secretari de Política Lingüística del Departament de Vicepresidència, Bernat Joan, han presentat aquest dimarts l'estudi "Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana", publicat per la Secretaria de Joventut i la Secretaria de Política Lingüística.

La recerca, dirigida pel professor de la Universitat Oberta de Catalunya, Joan Pujolar, combina dades quantitatives de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població 2003 i l'Enquesta a la Joventut de Catalunya 2002 i 2007 amb l'anàlisi qualitativa a través d'entrevistes i debats de grup realitzats amb 102 persones d'entre 16 i 35 anys.

Durant la presentació, el secretari de Joventut ha afirmat que "cal desmuntar alguns tòpics com que la joventut és un problema per al català. La joventut no és un problema sinó l'esperança del català" ja que "aquesta és una llengua més usada pels joves del que correspondria pel pes demogràfic de les persones catalanoparlants". Villalbí ha explicat que "si el català és una mica menys usat pels joves que per d'altres sectors de població no és per una qüestió sociolingüística, sinó simplement demogràfica. Cal tenir present que, actualment, més d'una quarta part de la població juvenil catalana és d'origen immigrat: hem passat del 5% del total l'any 2000 al 29% el 2009".

El secretari de Política Lingüística, per la seva banda, ha destacat la importància del fet mateix que s'hagi realitzat l'estudi, tenint en compte que aquest segment de població és importantíssim per al futur de la llengua. Bernat Joan ha afirmat que la qüestió més interessant que posa de relleu l'estudi és la hibridació lingüística dels joves: "els joves cada vegada més, es consideren a si mateixos com a bilingües. Aquesta hibridació juga a favor del català, perquè marca tendència. És a dir, és molt més habitual que un jove nascut en un context castellanoparlant passi a ser bilingüe o fins i tot a identificar-se bàsicament amb el català que no que un jove catalanoparlant d'origen es consideri a si mateix com a bilingüe o com a castellanoparlant. Malgrat que els joves no tenen actituds lingüístiques especialment marcades, aquesta dada ens indica que hom va en la bona direcció".

La hibridació lingüística dels joves facilita l'avenç del català

L'estudi conclou que la joventut és el sector de població que més usa indistintament el català i el castellà. El concepte d'hibridació o ús habitual d'ambdues llengües és el que millor defineix els processos lingüístics dels i les joves. D'una situació de partida familiar on normalment es parla exclusivament una o altra llengua, i on el pes del castellà és superior al del català, passem a una situació dominada per les hibridacions lingüístiques del català i del castellà en els usos quotidians que beneficia i incrementa l'ús del català.

En general, els joves d'origen catalanoparlant tendeixen a fer una hibridació de baixa intensitat que no desplaça el català com a llengua d'ús preferent, tot i que són més competents en castellà que no a la inversa. Entre els castellanoparlants d'origen sovint trobem més hibridació, arribant fins i tot a utilitzar el català com a llengua d'ús preferent. Les dones tenen una major disposició a la hibridació que els homes ja que estan en contacte amb espais on el català és la llengua franca. En tot cas, hi ha un ampli consens entre les persones joves de la necessitat de saber ambdues llengües.

L'ús de xarxes socials i dels correus electrònics pot afavorir la presència del català a Internet

En altres camps, com el consum de mitjans de comunicació, també hi ha un alt nivell d'hibridació, tot i que condicionat per l'oferta dels mitjans. És el cas de la televisió (no tant la ràdio), que esdevé una via de contacte lingüístic amb el català de gran rellevància per una part gens menystenible de joves castellanoparlants habituals sense grans competències lingüístiques en català.

A Internet, si bé la hibridació també és dóna, la penetració del castellà és important, com passa en els àmbits quotidians. La utilització dels correus electrònics o de les xarxes socials (Facebook, Twitter...), en tant que espais escrits i, per tant, més formals, podria afavorir l'ús del català.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH