Castells i Collboni

Redacció

Les declaracions de Castells i Collboni, rectificades per Montilla i Iceta, són una clara expressió del predomini ideològic del nacionalisme en la política catalana. En concret, en aquest cas han actuat de peons de l'estratègia de la dreta i el nacionalisme de deslegitimar a ZP i a la catalanitat del PSC. La dreta i el nacionalisme volen la ruptura del PSC i el PSOE des de la unitat socialista. A més, ZP és molest per als sobiranistes perquè és vist per molts catalans com una persona propera a Catalunya, com de fet ha demostrat, i la seva gran obsessió és erosionar l'actual President del Govern. Com ja es va fer durant el procés de negociació del sistema de finançament autonòmic es tracta d'amplificar els problemes, perquè encara que al final hi hagi solucions, el que quedi en la memòria popular siguin com són de "dolents" els del govern central.

Castells és reincident, de fet ve dient el mateix des que es va iniciar en la política i d'això fa ja més de trenta anys. La coherència ideològica és una virtut, però deixa de ser-ho quan no impedeix beneficiar-se políticament d'allò amb el que discrepa de forma tan prolongada i pel que sembla profunda. La relació PSC-PSOE és un element nuclear de l'èxit polític dels socialistes des de la transició. Evidentment es generen conflictes però la forma d'abordar-los no és posar en dubte de manera permanent l'essència d'aquesta relació. En fer-ho es beneficia l'oponent i es debiliten les opcions pròpies. Aquell, i aquells que pensen com ell, haurien de prendre riscos i presentar-se a unes eleccions sota les seves pròpies sigles i deixar de beneficiar-se d'un conjunt de votants dels que només se'n recorden per aconseguir el seu escó.

Pel que fa a Collboni ignoro si les seves declaracions són fruit de la seva relativa inexperiència o d'una posició més meditada. En tot cas, si el responsable de la propera campanya electoral, difícil de per si, pensa que el PSC pot remuntar a base d'enfrontar-se a ZP, que s'ho faci mirar.

El PSOE aposta perquè el nou ponent no obtingui els vots necessaris, no hi hagi sentència, i renovar el TC amb posterioritat. Amb això evitaria un enfrontament institucional entre poder executiu i poder judicial, en un moment de màxima tensió entre els dos (cas Garzón). Els socialistes catalans han de fer servir la seva força per convèncer el PSOE que s'ha d'evitar una sentència restrictiva sigui quin sigui el mètode per aconseguir-ho. Montilla fa bé en pressionar. Però declaracions públiques com les de la setmana passada no aporten res i perjudiquen les opcions del PSC.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH