Sense varetes màgiques per sortir de la crisi

Redacció Catalunyapress

Si alguna cosa han posat de manifest els debats sobre política econòmica celebrats al Congrés i al Parlament és que ningú no ha proposat fórmules concretes per abordar els punts medul?lars de la crisi actual: atur, falta de finançament i crisi immobiliària. Primer, perquè les mesures clàssiques, devaluació, tipus d'interès o aranzels, són competències europees. Segon, perquè ningú no s'atreveix a proposar mesures contundents: sortida de l'euro, nacionalització de la banca o pla d'ajustament a l'estil grec, pel seu alt risc polític i les seves poques garanties d'èxit. Per això s'ha discutit o sobre mesures pal·liatives o sobre plantejaments ideològics. Perquè és evident que un contracte amb menys dies d'indemnització, tocar o no un o dos punts l'IVA, endurir o avançar uns mesos les retallades sobre la despesa pública o una llei sobre morositat, per posar-hi alguns exemples, no ens faran sortir o no de la crisi. La sortida es produirà com a conseqüència de la recuperació econòmica mundial i, en especial, dels països de l'OCDE. Una altra cosa és que sigui convenient aprofitar la conjuntura per abordar reformes que afavoreixin un creixement més sa i sostenible en el futur. Però el primer que haurien de fer els polítics és explicar que no estem discutint sobre com sortir de la crisi, sinó sobre quines mesures adoptem perquè tanquin les menys empreses possibles, perquè evitem famílies sense recursos i per fer més competitiva la nostra economia a mig i llarg termini.

Per cert, la pretensió de fer un front comú català a Madrid per defensar les receptes catalanes per sortir de la crisi em sembla una broma. En una economia globalitzada, en què ni les receptes estatals valen per ells soles, menys encara les d'àmbit territorial menor. El que hi ha són visions tècniques i ideològiques diferents i, fins on jo sé, en aquests temes tots els catalans no som partidaris d'aquestes solucions en matèria de despesa pública, reforma del mercat laboral o impostos, per posar-hi algun exemple. Si els partits no es van posar d'acord en una cosa més senzilla, com era demanar un millor sistema de finançament, és impossible que es posin d'acord en qüestions que afecten la seva ideologia i la seva visió del món. O és que a Catalunya tots som neoliberals i a Madrid no o, viceversa?

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH