PASTíS PER TOTHOM

Redacció Catalunyapress

Recentment, benvolguts lectors, van estrangular la meva il·lusió de felicitar a algú que complia 'trenta i tantes' primaveres. 'No ho facis, si us plau', crec recordar que resava l'atractiva frase que em va convidar a l'ostracisme. Algú del que no em vaig estalviar el regal, per cert, perquè ja ho havia comprat amb molta antelació. I... ufff.. tristament m'he quedat sense pastís, ¡i a mi que m'agraden! ¡Què hi farem!... bé... jo si haig de ser del tot sincera, com bona inconformista he anat a la meva pastisseria favorita que té un nom molt peculiar,DIVINE'S, regentada per un mestre pastisser i m'he donat el meu particular homenatge a la salut del qui complia anys, faltaria més, jo sense pastís, ja... ni de broma. Je,je.je.

El cas és que més enllà d'aquesta petita anècdota, hi ha un pastís que em ve preocupant més i des de fa mesos. Aquest és el pastís publicitari que aquí en la nostra estimada Catalunya, camina d'egoista un mitjà, que diu anar a LA VANGUARDIA i que en quant a ERO'S es refereix, qui pot dir el contrari? Vull aprofitar la conjuntura per a parlar-vos del seu afany aglutinador, un que no té límits, pel que últimament de tant escoltar el seu nom en nombroses reunions, aquest mitjà ja se'm comença a asemejar a 'Smeagol', un dels protagonistes més singulars del Senyor de los Anillos, ja sabeu, aquell de la famosa frase 'el meu tresor, el meu tresor'. En fi, té gràcia que aquest pastís que hauria de ser per tothom i no només d'aquest que diu autoabanderar la representació de 'tots els ciutadans' i será que NO, acabi sent en demasía per a aquest. Jo segueixo creient en el pastís per tothom. Tinc aquesta il·lusió, sobretot quan escolto a uns quants Directors de Comunicació les ganes que tenen de retallar-los les ales 'pressupostàries' a 'tan llest mitjà I ja se sap, es comença per un, es comença per dos, li sigueix el tres i després ... doncs això, es corre la veu. Sobretot quan es té la certesa que aquest a qui li omplen les arques 'tants, va néixer malament' i...agraït, ¿agraït?, una vegada calmada la set, aplica allò de ' si t'he vist no m'acordo'. Una premissa que a curt termini ha de funcionar bé, i que no obstant això a llarg termini, no em cap dubte que li passarà factura al 'llest tan de VANGUARDIA', i els meus ulls, ho veuran, estic segura.

Però canviant a un tema més lúdic, benvolguts lectors, us faré un parell de recomanacions cinèfiles, us parlaré de cinema, un dels meus entreteniments 'cars'. He tingut l'oportunitat de veure INVICTUS i també PRECIOUS. Ambdues pel·lícules us les recomano, ja que remouen les consciències, deixen poso en el cor i ens retornen l'oportunitat de creure en dues capacitats que habiten en tots nosaltres. La primera, la capacitat de la superació davant l'adversidad i la segona, la capacitat de fer el bé malgrat el mal que uns altres t'infringeixin.

¡Sigueu feliços!... i.... encara que soni reiteratiu...Eiii... ¡pastís per tothom!.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH