MOGUDA PRESIDENCIAL

Redacció

Em llegia ahir l'article de Luis María Anson a El Imparcial, amb el natural respecte que em mereix tot el que escriu aquest prestigiós col·lega, encara que més d'una vegada no comparteixi les seves prediccions polítiques, que les literàries no solc discutir-les mai. Editorial que fa referència al moviment de cadira que els barons del PSOE, diu l'Acadèmic, li estan fent al President Zapatero. Entre els noms que cita està Felipe González, Solana i fins i tot el mateix Chaves, al que li postulan els veterans de "la casa" com a candidat alternatiu a l'actual cap de Govern, per la seva reconeguda experiència al capdavant de la Comunitat andalusa i també dintre del govern de la nació espanyola. No cal dir-ho que el prestigiós periodista afegeix després noms de la seva collita i disquisicions vàries que podrien resumir-se en el clàssic "si té barba San José i sinó la Verge María". I malgrat la senzillesa del raonament, la veritat és que els tambors de guerra vénen sonant ja amb massa freqüència en les rodalies de la Moncloa, com perquè no ens creiem que les diatribes d'Almunia són casuals incursions, o que a Prisa, l'aliat de sempre, no li dolen les seves parts nobles, de tantes puntades que li ha donat el lleonès en els últims anys, per posar dos exemples notables i públics dels símptomes de la moguda. I si això és així, perquè ho diem tots, quin paper tindran en el desenllaç final les eleccions catalanes? Molt, si suposem que el que busca el Presidente, que no el President Montilla, és un resultat decent del PSC, perquè el pugui utilitzar deixant governar a una Convergència, predisposada ella, en justa reprocitat, a pactar les qüestions d'Estat o la permanència de Don José Luis a la Moncloa, si això fos menester. I per què un no acaba de creure's aquesta estratègia? Potser perquè els socialistes catalans no estan per donar-li joc a la labor "zapaterilina" i potser el que els agrada és la vella solució Chacón? Sigui com sigui l'esbandida que es porten entre mans uns quants privilegiats, el cert és que la trompeta de Louis Amstrong ha tornat a sonar, amb més força que mai, en les rodalies presidencials i ningú dóna un euro perquè tant la legislatura catalana com l'espanyola acabin pacíficament.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH