'A la Borsa hi ha hagut un any de brots verds'

|

Purificació Outeiral.- Conversar amb Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona des de fa 16 anys, és tenir accés al coneixement en estat pur. No en va, el nostre intelocutor és llicenciat en dret i doctor en ciències econòmiques, va ser degà de la facultat d'econòmiques de la Universitat de Barcelona en dues ocasions i també va dirigir la revista "Cuadernos de Economia". Gaudeixin de l'entrevista.

-- La Borsa que reflecteix realment?
-- La borsa reflecteix la salut de les empreses que cotitzen i les empreses que cotitzen depenen de l'economia, de les circumstàncies polítiques, de les vicissituds econòmiques, de moltes coses. Però en sentit estricte. La borsa reflecteix la salut de les empreses, i a partir d'aquí de manera general, l'estat d'ànim de la economia. Es clar, si les empreses que cotitzen van bé, vol dir que l'economia va bé i la borsa puja. Per tant un índex de borsa alt, reflecteix indirectament una bona predisposició respecte a la situació econòmica i si les cotitzacions són baixes, les empreses van malament i com a conclusió va malament.

'La borsa és un mecanisme de finançament empresarial'


--Quin paper juga la borsa avui, respecte a fa vint anys, en les finances?
-- El paper que juga la borsa sempre és el mateix. És un instrument, dins del sistema financer que vehicula l'estalvi amb la inversió. Estalvien les famílies i inverteixen les empreses. Si no existís el sistema financer compost bàsicament pel mercat de crèdit que el nodreixen les caixes i els bancs, i el mercat de capital, que és el que tenim a la borsa, les empreses quan necessitessin diners més enllà dels seus propis recursos, no sabrien on anar-ho a buscar. Igualment els estalviadors, que gasten menys del que ingressen si no hi hagués sistema financer no sabrien on dipositar aquest estalvi per obtenir un cert rendiment. La borsa en aquest sentit permet que l'estalvi de les famílies a través del mercat de capital serveixi per finançar les empreses. Per tant la borsa és un mecanisme de finançament empresarial.

--Vostè fa 16 anys que presideix la borsa de Barcelona sota el seu mandat quins avenços hi ha hagut a la institució?
-- Home hi ha hagut la gran reforma del sistema borsàtil espanyol, a finals dels vuitanta començament dels noranta, va haver la reforma del mercat de valors, la borsa de Barcelona, Bilbao i València van perdre la seva autonomia, la seva independència. Es va transformar el mercat espanyol en un mercat únic, va sortir la Comissió Nacional de Valors. És a dir, grans canvis. Tants canvis que d'una estructura borsària on hi havia agent de canvi i borsa, es reunien a l'edifici històric de la borsa que ha estat la Llotja de Mar, aquí a Barcelona, i feien unes transaccions que començaven a les deu del matí i acaben a dos quarts d'una, doncs ara tenim una borsa totalment informatitzada, connectada a tot el món, que comença a operar a les 9 del matí i acaba dos quarts de sis de la tarda, però tot i així, continua la connexió amb la resta de mercats d'altres continents que per raons horàries en aquells moments obren. Hi ha hagut un canvi absolut, revolucionari total. Els mecanismes i els contextos són el mateixos però l'organització, la operativa i la dimensió ha canviat d'una manera extraordinària.

' La regla de les tres D, és una regla per reduir bàsicament el risc'


--Per vostè segueix està vigent a l'hora de fer una inversió a borsa la regla de les tres D?
--Home i tant, entre d'altres coses perquè la vaig inventar jo. La regla de les tres D, es una regla que complementa les prescripcions de la teoria econòmica sobre la inversió financera. A la teoria econòmica de les finances estableix que per minimitzar el risc el que cal és diversificar. Jo, estudiant les coses per minimitzar el risc per aquelles persones que començaven a entrar al mercat se'n va ocórrer dir-los que apliquessin la regla de les tres D. Que a més a més de la diversificació havien de tenir en compte la disponibilitat i la durada, la disponibilitat vol dir que la borsa puja i baixa amb molta facilitat, per tant, els diners que s'han de portar a borsa son uns diners que a curt termini no es necessitin per usos alternatius, perquè si no es així, pot succeir que agafés un moment de baixa, tingués una pèrdua i per tant tindria un risc exagerat. I la durada, el fet que les carteres financeres s'ajusten a l'índex borsaris a llarg termini, els índexs com a tals que van canviant en funció de la conjuntura i de la situació de l'economia, els índexs a gran termini sempre van a l'alça. La dispersió és la pauta general, més la disponibilitat, més la durada, tot alhora és la regla de les tres D. No és una regla per maximitzar els guanys sinó per reduir bàsicament el risc.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH