Què serà? Serà?

Redacció

El nombre de suposats membres d'ETA detinguts, només aquest any, ha arribat a 21. El més recent, Faustino Marcos Álvarez que es diposava a entrar a Catalunya en tren per Portbou. Encara no fa gaire, havia estat arrestat un ciclista que pedalava per Guipúscoa amb una pistola a sobre.

Cal destacar com han canviat els mitjans de transport que fa servir aquesta colla. Ni és el primer sorprès a sobre d'una bicicleta, ni potser serà el darrer en un tren. Cal fer constar també, des de l'històric viscut, que és més habitual el que més ha sobtat alguns mitjans, que un membre de l'organització vagi armat fins al llit, per si de cas. En canvi, a la majoria ha sobtat menys el que semblaria més sorprenent, que el tal Faustino viatgés amb una autèntica central de dades a sobre: un ordinador portàtil, cinc llapis de memòria, dos discos durs, un CD i un DVD. Alguns veterans de la comunicació podem treure conclusions que, per manca de dades fefaents, mai no convertirem en públiques.

I mentre això passava, el document de l'anomenada "esquerra abertzale" sobre el seu futur, enfocat exclusivament a l'activitat política és hores d'ara menys conegut en la literalitat que per les reaccions polítiques. També aquí hi ha paradoxes. En el PNB, el president de l'executiva Iñigo Urkullu sembla rebre'l millor que el considerat hereu d'Arzalluz i portaveu parlamentari Joseba Egibar. És especialment remarcable que el segon destaqui: "no esmenta ETA, no condemna; per tant, la resta no val". Seria agosarat decidir si aquesta manca de validesa és l'opinió del mateix Egibar, o es refereix a que no li donaran cap efectivitat altres forces polítiques, especialment les dues majoritàries a l'Estat.

Tot i això, els dos dirigents nacionalistes coincideixen que, a partir d'aquesta ponència, res no serà igual.
El silenci provisional dels socialistes, governs inclosos, potser tant un exercici de prudència com una voluntat d'ignorar el suposat pas dels més radicals al País Basc. Des del Partit Popular el primer a pronunciar-se ha estat el líder sobre el territori, Antonio Basagoiti, en el sentit previsible: que això és "una milonga", "el de sempre" i "res", seguit de la recomanació "que ningú no es torni a empassar l'ham amb l'anunci que aquesta gent vol la pau".

Veurem qui té raó. Què serà, i si serà. No falta algun socialista basc destacat, amb paper directe en l'alto el foc precedent, qui creu absolutament en la veracitat que aquest moviment justificador de la "guerra" ha decidit passar-se a la majoria de formacions polítiques democràtiques, com ho van fer fa temps els d'ETA política militar i no fa tant els d'Aralar.

El que pugui tenir de transcendent el document "Zutik Euskal Herria" depèn, sobretot, que els detentadors dels màxims poders i responsabilitats, se'l creguin. Les experiències viscudes no avalen la credibilitat, gens ni mica. Ben diferent és mantenir l'exigència que aquesta trepa faci una "condemna explícita" d'ETA. Amb un requisit com aquest, ni la pau, ni encara menys el govern compartit pels antics enemics, hauria esta possible a Irlanda del Nord.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH