Entitat Metropolitana: de la ciutat dormitori a la ciutat del futur

|

X. Prera.- El passat 2 de febrer el Govern de la Generalitat anunciava la recuperació d'una institució històrica: l'Entitat Metropolitana. La majoria dels alcaldes consultats per CatalunyaPress aplaudeixen la mesura i hi posen moltes expectatives, sobretot pel que fa a la millora dels serveis.

Aquestes expectatives es fan més grans al Baix Llobregat, una comarca que des de les onades migratòries iniciades als anys 50 nodreix de mà d'obra a la megalòpoli que és Barcelona i que sempre ha reivindicat una millora dels serveis que difícilment s'ha produït.

L'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, apunta que de la nova llei s'ha de derivar un "aprofundiment en la visió d'igualtat del ciutadà metropolità", que ha de veure com augmenta la seva qualitat de vida gràcies a la implantació de polítiques comunes de transport, residus o promoció econòmica.

I és que molts dels alcaldes de l'àrea metropolitana comencen a pensar les seves ciutats amb una concepció allunyada de la clàssica 'ciutat dormitori'. És per això que, per exemple Ruiz, assegura que "la marca Barcelona, entesa com àrea metropolitana, és molt atractiva i això s'ha de derivar en projectes atractius per a tots els municipis". I, aquí, diu convençut, la promoció econòmica és clau.

Urbanisme

Alguns han volgut veure la inclusió de polítiques d'Urbanisme com una agressió a l'autonomia local. Res més enllà de la realitat; la totalitat dels alcaldes consultats ho veuen com una oportunitat per seguir creixent i fer-ho de manera paralel?la.

Així, l'alcaldessa de l'Hospitalet, Nuria Marín, assegura que "treballar amb uns paràmetres comuns pot ser molt beneficiós per a cadascuna de les ciutats"

Des d'una altra de les ciutats il?lustres, Santa Coloma, arriben veus semblants. La debutant Nuria Parlón confia que el Pla Director d'Urbanisme "permetrà projectar una transformació del continu territorial metropolità d'acord amb les necessitats ciutadanes".

La presidència del Consell

Un altre dels aspectes que ha aixecat polseguera és la qüestió de la presidència del Consell Metropolità. La llei dóna més pes en aquest organ a les poblacions més poblades, però en cap cas es reserva el paper de president a l'alcalde de Barcelona, fet que alguns, entre ells el cap de l'oposició, Xavier Trias, han demanat.

En aquest sentit, un company seu de partit, l'alcalde de Sant Cugat Lluís Recoder, opina que "aquest és un projecte que ha de liderar Barcelona amb una mentalitat àmplia i de conjunt", pel que si és així, "benvolgut el lideratge de Barcelona".

No opina el mateix l'alcalde de Viladecans, a qui no li agradaria "que em diguessin per decret qui lidera el projecte". Ruiz vol un president per consens i assegura que li sorpren "el barcelonisme d'aquells que van suprimir aquesta institució en el seu moment".

La vista en el futur: què esperen?

Preguntats per la visió de futur, tots els batlles aposten per "millorar la qualitat de vida del ciutadà metropolità", el que passa sobretot, com assegura Marín des de l'Hospitalet, per "marcar una política comuna i ordenada sobre aspectes com el transport públic, les infraestructures, el medi ambient, la recollida de residus urbans, la seguretat, la vivenda i el desenvolupament econòmic".

Objectius ambiciosos que per a Nuria Parlón es resumeixen en tractar de "maximitzar l'impacte de les polítiques de desenvolupament urbà en clau metropolitana". Recoder parla, com també Ruiz, de fer "més competitiva" la zona més enllà de Collserola i els rius Besòs i Llobregat.

La iniciativa, que molts aplaudeixen, també té ombres. Així, per exemple, Recoder confia en què no sigui "un contrapoder a la Generalitat", motiu per la qual va ser eliminat l'embrió de la institució naixent. De moment, la majoria es queden amb el positiu, en formular polítiques per passar de ciutats dormitori a ciutats de futur.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH