ESTAFATS

Redacció Catalunyapress

En l'injustament considerat paradís (sobretot fiscal) andorrà, qui es troba a prop de la jubilació i ha treballat abans per anys i panys en dos estats, es troba amb la sensació d'estafa perquè, tot i el conveni bilateral sobre la matèria, no s'acumulen les cotitzacions. Com que els sistemes són diferents, las pensions es calculen per separat. Els paràmetres locals et deixen, amb molta sort, prop i per sota del mileurisme. I els espanyols, encara més lluny. Amb tot plegat, el resultat de dècades de cotitzacions és més que decebedor, esfereïdor. I això que encara no ha arribat l'ampliació obligada de la vida laboral, ni els criteris més estrictes d'avaluació, que amenacen a la porta.

No és només el futur de les pensions el que deixa sensació d'estafa. Més greu encara és la constatació, amb els casos propers que gairebé tots tenim, de pèrdua de benestar amb la crisi, i de situacions d'atur que tendeixen esdevenir permanents.

Qui ens hauria estafat? En el cas d'hipotecats que han de fer front a un préstec concedit per sobre del preu de l'habitatge, els qui van atorgar fins i tot més del cent per cent del valor d'un mercat especulatiu de la llar en temps de vaques grasses i eufòria injustificada. Indirectament, les administracions anteriors que van fer de l'ocupació exhaustiva del territori i del "totxo" la clau de l'economia general, contra totes les advertències assenyades sobre la bombolla immobiliària.
També, i molt especialment, els qui van aprofitar aquella situació, des de posicions d'avantatge en raó dels càrrecs o domini del mercat, per folrar-se delinquint.

Però és difícil, com als evangelis, trobar ningú lliure de culpa perquè llanci les pedres. En última instància, molts dels mateixos afectats ho han estat per inconsciència de somiatruites, i potser per cobdícia. Les estadístiques demostren que, en la darrera dècada, gairebé tothom va estirar més el braç que la màniga, i aquesta, a més s'ha escurçat com les d'un jersei de bona llana rentat inadequadament.

Ens podem queixar, de fet ens queixem, perquè raons no ens en falten, encara que ens falti la raó, com a mínim en part. Però ens trobem el que hem merescut. Per actitud pròpia, per confiar en qui ens havia venut duros a quatre pessetes i per haver triat col·lectivament dirigents polítics insolvents, i no només en els comicis més recents.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH