El desquadrament

|

Estic cabrejat perquè s'ha perdut el respecte als jubilats, als quals se'ls amarga l'existència amb missatges contradictoris. Ara t'allargo el curre, ara et prolongo el període de cotització i, enmig, l'aparició estel·lar del "espavilat" Almunia, que és Comissari europeu per obra i gràcia del Govern del seu país i que anima al personal dient-li que aquí estem com a Grècia "Fanés i escangallaos". No hi ha com un gos prim perquè tot siguin puces. I mentre això succeeix en el món terrenal, al paradís de les finances emergeix, com un Déu Sol, el patriarca dels Botín ensenyant-nos que els guanys del seu Santander van ser només de 8.943 milions d'euros, ja que va haver de preservar per insolvències molt més diners que en altres exercicis, ja que la gent no paga. I és llavors quan un, que és de lletres, no entén res del que està passant. Resulta que al país que és ara mateix el cul d'Europa, basa el seu poder un dels bancs més rics del planeta i, pel que diuen els entesos, amb possibilitats molt serioses d'esdevenir un exemple a seguir per les altres entitats del món mundial. I què podem dir davant d'un desquadrament? Doncs, senzillament, que canviaríem de bona gana a quatre milions de ciutadans treballant per la gloriosa presència entre nosaltres de l'esmentat banc, quina riquesa, lagarto-lagarto, només ens ha portat sota el braç pobresa i atur, a més de desesperació i mala llet. Però com estem en una economia de mercat liberal, només ens queda suplicar-li al senyor Emilio amb la mirada perduda i l'angoixa en els llavis: Senyor Botín, un petit crèdit si us plau!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH