'El humor a Espanya és ara menys xaró i bast'

|

X. Prera.- Josema Yuste és un madrileny però té alguna cosa de gallec. Durant l'entrevista, que es realitza en un hotel de Barcelona amb vistes al Mediterrani i amb el que està encantat -com amb la ciutat- mai saps si va o ve, si parla seriosament o en broma. Està molt orgullós de com li va a l'humor a Espanya i al país en general, que considera "molt ben avingut" més enllà de la seva classe política. Juntament amb Felisuco, és al teatre Apolo fins al 7 de febrer amb 'Una parella de por'.

--Pels temps que corren i la crisi que hi ha a Espanya, heu notat en la gent unes ganes especials de riure?

--Doncs la veritat és que hauria de ser així, però tampoc es nota tant. Jo entenc que la gent necessita consumir més que mai oci: sortir a prendre una copa, anar al teatre, riure, gaudir, trencar amb la rutina, que en aquest moment és difícil i dura. Així, es riuen perquè ho necessiten, però també perquè l'obra és molt divertida. Tot influeix.

--Felisuco com a company... Fa més por o riure?

--Bé, jo vaig ser el que vaig decidir treballar amb ell, perquè ?Una pareja de miedo' és una producció meva i dels meus socis. I vam decidir que m'acompanyés Felisuco perquè Flo va deixar la companyia i vam pensar en qui podia fer el paper, perquè és complicat que un actor entri i en una setmana s'aprengui els diàlegs i els personatges. Llavors vam pensar en Fèlix, que com jo dic que és un home 'polivaliente' i que es llença a la piscina en qualsevol circumstància. I la veritat és que estic molt content d'haver-lo escollit per dues raons. Una, perquè compleix perfectament la seva tasca com a actor, i l'altra, perquè és una excel·lent i brillant persona. És un tipus sensacional: positiu, bon company, divertit... és fantàstic. Per endur-te'l de gira sempre.

--En l'obra cada un feu més d'un paper. Això com es porta?

--Ja, després de tres anys i mig fent l'obra, ho portes bé. Però el primer any recordo que enmig de l'obra encara li deia al regidor: 'I ara?, Què em poso?, Qui sóc?'. Era un caos terrible. Entre els dos ens canviem 27 vegades de vestidor, és una bogeria. Has de fer la funció molt concentrat encara avui per a no equivocar-te, tot i que ara ja et surt mecànicament.

--Vostè que és ja un veterà de l'humor a Espanya, com veu les noves generacions?

--Molt bé, crec que hem evolucionat de l'humor més xaró i més bast de l'Espanya anterior, que se'n reia de coses més tòpiques i si vols més puerils, a un més culte. L'humor evoluciona amb la societat, i en aquest sentit hi ha programes de televisió que tenen conductors molt divertits, guions mordaços i que utilitzen un humor, no diria feridor, però si que fica una posa més el dit a la nafra. Segurament, l'humor és menys blanc i menys 'ñoño' que abans, però sempre hi haurà moltes classes d'humor: intel·ligent, bast, cutre, feridor, blanc, negre... això està per sobre de les modes i dels temps.

--I José Manuel Yuste, de tots aquests estils, amb quin s'identifica?

--Crec, sense falsa modèstia, -em puc equivocar- que el meu humor és senzill, blanc, una mica intel·ligent també (rialles) i subtil. I absurd, que m'encanta. La paraula surrealista m'encanta.

--Seguint amb el tema de l'humor, és cert el tòpic que l'humor català és diferent al de la resta de l'Estat?

- A tot el món, cada poble, cada comunitat, té la seva pròpia idiosincràsia, però en aquest país especialment. Crec que som un país bastant ben avingut al carrer -no tant en la política, però això és una altra cosa-. Penso que gaudim els uns dels altres. Jo gaudeixo quan vaig a cada autonomia de la seva gent, de la seva arquitectura, del seu olor, del menjar... Per tant, si cada poble té la seva idiosincràsia, també té un humor diferent: l'andalús es riu molt de si mateix, el català es riu una mica més interiorment, té una mica més de pudor, el gallec no saps si va o si ve però té un sentit de l'humor molt especial.

No obstant això, amb aquesta obra, la gent, en la majoria de llocs on hem estat, se sol riure en els mateixos punts, amb els mateixos acudits.

--Escoltava abans que està encantat amb Barcelona. Què t'agrada d'aquesta ciutat?

--Vinc molt aquí a treballar, i en aquest sentit m'agrada perquè em dóna feina (més rialles). Crec que és de ben nascuts ser agraïts, i per això estic molt content amb Barcelona i la seva gent perquè vinc aquí, em tracten fenomenal, m'acullen bé... En fi, crec que és una ciutat preciosa, que ha evolucionat molt bé sobre tot cap a l'exterior i que s'ha convertit en un referent. Per descomptat, em quedo molt abans amb la gent que amb la seva classe política.

--Després d'estar a Barcelona, on acaba l'obra, quins projectes tens per al futur?

--Després de tres anys i mig amb aquesta funció crec que compleixo un cicle afortunadíssim. Guardaré els decorats i la roba, perquè és possible que aquesta funció d'aquí a uns anys s'hagi de rescatar. Realment, es tracta d'una comèdia divertidíssima, dubto que en faci una altra en què la gent rigui tant. Però bé, cal seguir, i em ve de gust fer altres coses també. El meu pròxim projecte és una funció molt bonica, una comèdia francesa que és un clàssic dels últims 30 anys. És 'El sopar dels idiotes', de Francis Webber. I en això estic...

--Ja per acabar, no és que tingui intenció de jubilar-lo però... Fins a quina edat et veus en un escenari?

--No ho sé. És una pregunta que a vegades em faig i em responc moltes tonteries. Aleshores, prefereixo deixar-ho per més endavant. M'agrada tant la meva feina, estic tan enamorat i tinc tanta vocació que de vegades em dic, cinc anys més i em retiro. Penso, tindré 60 anys, una edat estupenda, jugaré al golf i practicaré altres esports que m'encanten... Però després dic: tots els dies jugant a golf? No ho sé, segurament em quedaré ja al teatre, que és el que més em plena, i també és possible que en un temps deixi de treballar amb tanta intensitat. Però retirar-me definitivament... és difícil posar una data.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH