'El padró ha de ser la fotografia de la gent que viu en una població, i no altres coses'

|

X. Prera.- Rafael Ribó manté l'estètica dels polítics de la Transició. Camisa a quadres rogencs i americana discretament fosca, no està clar si gesticula més amb els braços o amb la cara, que quasi sense voler expressa més del que sembla a primera vista. Rep a CatalunyaPress a l'edifici que el Síndic de Gregues té al costat de l'arc de Triomf de Barcelona. Explica, no sense orgull, que va ser el primer que va construir la Generalitat republicana. La llum entra per tot arreu, i es pot escollir entre les vistes al Mediterrani o al Montseny. D'aquest home, que en breu arribarà als 65, s'esperen classes magistrals sobre el passat, però sorprèn la seva vitalitat i les seves ganes de mirar al futur.

--El Síndic de Greuges afronta una nova etapa amb una nova llei que li atorga més competències sobretot en matèria de control a les administracions públiques i les empreses que treballen per a aquestes i en quant a la tortura. Pel que fa a les administracions, que podrà fer el Síndic que no podia fer fins ara?

--Bé, deixi'm recordar que les noves competències no ens les otorga la llei sinó l'Estatut d'Autonomia, i que la llei és l'aplicació d'aquest mandat estatutari. La llei ha estat necessària perquè també en l'Estatut del 1979 hi va haver una llei, aprovada l'any 1984, que va desenvolupar aquells aspectes que provenien del text estatutari.



Sobre l'administració, hi ha primer el concepte de globalitat, en el sentit que el Síndic pot intervenir sobre totes les administracions a Catalunya i pot fins i tot recabar informació per instar a intervenir al Defensor del Pueblo o el Defensor del Europeo en altres administracions superiors. Hi ha un conjunt d'aspectes que donen més celeritat, més immediatesa en les relacions entre el Síndic i els poders públics. Per exemple, la llei preveu que es podrà buscar la informació a les administracions online, hi ha noves previsions per cercar la forma més col·laboradora en què l'administració ha de dialogar amb el Síndic i fins i tot hi ha unes orientacions per a què el Síndic pugui ser més escoltat per innovar, modernitzar... per fer una administració més adient amb els drets de les persones.



--També tindrà competències per controlar determinades empreses privades...

--Aquest àmbit es una novetat en el panorama dels síndics a nivell internacional. Podem intervenir sobre empreses privades que donen serveis d'interès general. Això és possible gràcies a un argument molt senzill; fins fa uns anys rebíem uns serveis per part de les administracions que es consideraven bàsics, com el fet que t'arribi l'aigua a casa. Ara ja són empreses que no només no són públiques sinó que ni tan sols tenen concessions públiques. En la dimensió d'interès general, no en si compres un mòbil o un altre, sinó en l'accés a la xarxa telefònica, de la llum o de l'aigua sí que el Síndic pot intervenir perquè són un dret bàsic reconegut així per normatives tant europees com espanyoles.



--Un altre dels drets que en breu es preveu reconèixer com a bàsic és l'ADSL.

--Nosaltres fa quasi tres anys vam estudiar el tema de la banda ampla en el sentit que a Catalunya hi havia i segueix havent-hi una fractura social entre zones on arriba fàcilment l'accés a l'ADSL i les que no. I no són necessàriament les zones de més dificultat orogràfica d'alta muntanya. Són zones a 60 quilòmetres de la plaça de Catalunya de Barcelona on hi ha dificultats. Des del Síndic vam fer un informe i el vam remetre al Parlament reclamant que l'accés a la xarxa a través de banda ampla fos també un servei d'interès general. No ho hem aconseguit encara, s'està discutint a escala europea, s'ha introduint en l'anomenat Llibre Blanc de la Comissió Europea precisament gràcies a l'informe del Síndic de Greuges de Catalunya. Crec que estem a tocar de dits que en breu, entre empreses i administració, hauran de garantir aquest dret bàsic.



--L'altre gran aspecte de la llei que col·loca al Síndic a l'avantguarda europea és el de la tortura. Que inclou l'Estatut en aquesta matèria que ho fa tant important?

--Espanya va signar, com la majoria d'Estats democràtics del món, un tractat de l'ONU que es diu Protocol per la Prevenció del Maltractament i la Tortura. Aquest protocol preveu que cada Estat crearà mecanisme o mecanismes per fer-lo complir. I ho diu en plural perquè contempla que determinats països tinguin una manera descentralitzada d'operar en institucions penitenciàries, centres de detenció, de tancament, etc. És el cas de l'Estat espanyol i de Catalunya, on hi ha una policia autonòmica i, en el cas català, on les institucions penitenciàries, així com per exemple els centres de menors, depenen de la Generalitat. Aleshores, el legislador català -el Parlament- ha previst que el mecanisme català per a la prevenció de la tortura sigui el Síndic de Greuges juntament amb un Consell Assessor amb entitats que es dediquen a aquests temes que nomenarà el Parlament.



Això implica que a les tasques que ja pot fer el Síndic, que pot anar qualsevol dia a qualsevol hora a veure com estan les institucions on pot haver-hi risc de tortura, ara ho haurem de fer monogràficament per fer complir el Protocol de l'ONU i tractar d'aconseguir no ja denunciar casos de tortura sinó anar recomanant mesures per prevenir possibles casos.



--Seguint amb el tema de la tortura, Amnistia Internacional (AI) el passat 15 de desembre presentava un informe en el que denunciava casos de maltractaments a centres de menors andalusos, madrilenys i algun de català, situat concretament al Bages. S'ha fet alguna actuació en aquest sentit?

--Nosaltres fa molt de temps que anem als centres de menors i estem portant al Parlament resolucions i informes sobre els mateixos. En segon lloc, dir que nosaltres mesos abans de l'informe d'AI vam acompanyar a una delegació del Defensor del Pueblo que volia visitar els centres catalans. Per tant, podem dir que estem molt al damunt del tema. Tenim la nostra posició, que està als informes i és prou clara i categòrica i, per tant, AI té tot el dret de dir el que vulgui, però des del Síndic tenim molta més confiança en el que hem vist i hem catalogat que no pas en el que hagin pogut fer tercers. Hi han coses en les que, segurament, a AI li ha faltat una mostra és àmplia o tenir més temps per corroborar determinades informacions.



--Un dels temes que ha estat en els darrers dies d'actualitat és el del padró de Vic. No és la primera vegada que el Síndic denuncia determinats mals usos del padró municipal.

--Efectivament, ja l'any 2007 vam entrar al Parlament un informe monogràfics sobre empadronaments de tot Catalunya en el que s'alertava d'una excessiva disparitat de criteris entre els ajuntaments a l'hora d'aplicar el padró. Que no respectaven la llei que regula el padró, que de vegades s'utilitzava el padró com un instrument per controlar els pisos pastera. En definitiva, mals usos, perquè el padró ha de ser la fotografia de la gent que viu en una població i no el que li agradaria a un determinat alcalde. I, entre d'altres, reclamàvem que hi hagués més coordinació entre administracions per aplicar aquest instrument i una altra sèrie de coses que ara estan de rabiosa actualitat.



--Respecte a l'incendi d'Horta de Sant Joan s'ha rebut alguna queixa per l'actuació dels cossos de Bombers o les administracions?

--No, no n'hem rebut cap. Tampoc hem obert cap actuació d'ofici i no ens pensem pronunciar en absolut.



--Aquest incendi ha deixat a la corda fluixa a dues persones d'ICV, partit al que vostè està molt lligat. Fins i tot hi ha qui diu que s'ha produït un cert distanciament entre ambdós. Com ho valora?

--Hi ha dues coses que vull que quedin categòricament clares. Aquesta casa treballa per sobre de la legítima confrontació partidista. I dos, ni el Síndic ni ningú de la casa pot opinar mai en clau de debat polític.



--Durant els seus anys aquí, quins temes han estat els més denunciats i que li han cridat l'atenció? En altres paraules, que li preocupa o en què té problemes la societat i el Síndic?

--Si em demanes, estadísticament, amb que treballem més, segueix sent el procés administratiu. És a dir, el que solem dir vulgarment burocràcia. No vull dir que tota l'administració a Catalunya estigui burocratitzada, però sí que encara al 2010 el major nombre de queixes que arriben al Síndic són els clàssics 'no m'atenen, no m'escolten, no m'informen, no puc veure el meu expedient', etc. I sobre això estem treballant i vam traure un Codi de Bones Pràctiques Administratives que és una mena de tractat en el que hem donat exemples de bones pràctiques a les administracions. Per estadística, l'any passat vam tenir moltes demandes relacionades amb els ajuts per la Llei de Dependència.



D'altra banda, el tema que considero més punyent i que a la institució li amoïna moltíssim, potser més que a la societat, és la segregació escolar. El fet és que una societat com la catalana, que ha guanyat una batalla, fins i tot en termes constitucionals, com és la immersió lingüística, pot perdre una batalla que se'n diu nova immigració o necessitats educatives especials -no necessàriament relacionades amb el fenomen migratori-. I estem separant per aquest motius, encara en termes relativament petits però que creixen sense parar. I podem arribar a crear autèntics guetos.



--Vosté, que ha estat una de les personalitats polítiques més destacades de la Transició, com se sentia més còmode, en primera línea de foc o en un paper més neutre com és el Síndic?

--Jo, més que còmode, m'he sentit molt motivat com a Síndic i molt honrat que se m'encarregués la missió de dirigir aquesta institució. I això, sense cap demèrit al fet que en el seu dia vaig encapçalar una opció parlamentària, on també vaig estar molt motivat. Són dos etapes radicalment diferents amb concepcions i funcions molt diferents i segurament és més alliçonadora la que estic vivint ara.



--Per què?

--Perquè és molt més completa. És legítim i necessari que hi hagin parts, ja que si no estaríem en una dictadura. Però, clar, una institució que ha d'estar per sobre de les parts, potser dona una visió més completa de tot plegat.



--Hem parlat del Ribó Síndic i del Ribó polític. Però vosté té un tercer àmbit segurament menys conegut que és el solidari com a president de la Fundació Ulls del Món. Què li aporta?

--Aquest àmbit em motiva moltíssim, m'ocupa molt de temps lliure i fins i tot aporto tot el que puc des del punt de vista econòmic. Però és que té un feed-back impagable. El fet que gent que duu deu o quinze anys sense veure res, cega completament, torni a veure és com fer-los tornar a néixer. Gràcies a la missió de metges, infermeres o instrumentistes que ens donen la seva mà d'obra gratuïtament; gràcies a l'aportació de cases comercials, de laboratoris o donants particulars; i gràcies sobretot pensar que la feina feta és a llarg termini és impressionant. Per exemple, a Moçambic, a Bolívia o Mali, en uns anys, hi hauran estructures oftalmològiques pròpies. I això li asseguro que té un retorn tan gran que encara hauríem d'estar pagant més del que et penses que aportes.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH