Del temps i dels temps

|

La setmana passada, en aquests temps de automoción desmesurada, vaig veure l'estranya presència d'un *burrito en una zona propera a Barcelona. L'animal llençava d'un diminut carro, que en lloc de dur, com antany, aquelles tradicionals rodes de fusta protegides amb cercles metàl·lics, tenia pneumàtics, com qualsevol furgoneta. Al costat del *borrico anava un home d'edat avançada, agarrant les regnes i guiant a la bèstia per l'asfaltada calçada. A pocs metres, un gos prim i *trotón, completava la insòlita trilogia. El conjunt es desplaçava de forma tranquil·la, aliè a l'apressat trànsit dels altres vehicles i vianants. L'home *profería a l'orella de la seva *cuadrúpedo company unes frases *inaudibles, però que per la cura i l'obstinació que posava al dir-les, i per la *placidez amb la qual les rebia el *animalito, semblaven posseir una immensa tendresa, *impropia de les veus que s'escolten en l'agressiu llenguatge que gairebé tots nosaltres ?éssers normalment educats- utilitzem quan anem al volant i ens veiem *contrariados per algun dels altres usuaris de la via: Doctor *Jeckill *and *Mr. *Hide.<*br /> <*br /> En aquell instant, l'hivern em va semblar l'estació que en altres temps va ser: el vent bufava a ratxes; l'escassa *hojarasca es *arremolinaba en vols intermitents. Els núvols recreaven totes les formes imaginàries *habidas i per haver-hi. Igual que en altres temps, l'hivern se semblava a l'hivern. I de rampell, la pluja tan desitjada, caient lenta i sostinguda, alimentant el fins a fa poc sec i esquerdat sòl.<*br /> <*br /> En instants com aquest, la naturalesa ens retorna paisatges perduts. Circumstàncies gairebé oblidades que un té l'oportunitat de recuperar. Dolços moments en els quals, afortunadament, un se sent viu i amb ganes de seguir vivint. I fins a pot ser que, si el temps segueix així, *impermeables, botes i paraigües per a nens, treguin el cap en l'aparador d'alguna botiga propera, vestint el paisatge gris amb intensos vermells, verds i grocs, com fa trenta anys, quan solia caure aigua de forma seguida, i els meus fills anaven a l'escola. "¡Plou, Senyor, plou, plou...!", que digués el poeta.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH