Una historiadora troba dos dibuixos inèdits de Dalí

|

Dos dibuixos inèdits de Dalí han estat descoberts per la historiadora Pilar Parcerisas en la investigació per al llibre 'Duchamp a Espanya', en una espècie de crònica de Dalí del viatge que el credor de 'Font' va fer el 1933 a Cadaqués.

"Duchamp a Espanya" (Siruela) aborda les claus estètiques de les estades de Duchamp a Espanya i especialment a Cadaqués, on va comptar amb un amfitrió d'excepció, Salvador Dalí, amb qui va compartir una mica més que una simple amistat.

Segons ha explicat Parcerisas en una entrevista, Dalí i Duchamp tenien "la mateixa posició crítica davant de la història de l'art, encara que després la resolien per camins formalment diferents, però ambdós compartien el gust per la pintura preburgesa, pel Renaixement".

Des de la presentació a Barcelona de "Nu descendant un escalier" el 1912 fins al seu últim projecte de xemeneia anaglifa pocs mesos abans de la seva mort, el 1968, Duchamp va mantenir una especial relació amb Cadaqués.

"Nu descendant un escalier" va provocar, recorda l'autora, "una gran polèmica al si de la ideologia noucentista i classicista que s'estava construint en aquell moment, fins i tot el punt que va propiciar crítiques abominables com la d'Eugeni d'Ors, que arriba a parlar del 'cas Du champ". Crítiques, afegeix, "moltes vegades simplement perquè s'intueix que l'obra és una mica diferent i a més amb elles es pretén frenar l'entrada del cubisme a Espanya".

L'assaig segueix el viatge que Duchamp va fer per Espanya al costat de Katherine Dreyer -la fundadora de Societé Anonyme, la primera col·lecció d'art modern de Nova York, abans que la del MOMA i el Guggenheim- per ciutats com Sevilla, Toledo, Granada, Ronda o Madrid, "un itinerari del qual amb prou feines queda alguna fotografia".

En un altre passatge del llibre es recull el viatge que Duchamp va fer el 1933 al costat de Mary Reynolds a Cadaqués, on Dalí va fer una espècie de crònica de la visita inclosa al quadern "Je mange Gal·la", on Parcerisas ha localitzat els dos dibuixos inèdits. "Un d'aquests dibuixos correspon a una escena eròtica, suggerida per una espècie de gelosia per Duchamp i Gala, i allà -sosté la historiadora de l'art- comença, d'alguna forma, aquesta tendència de Dalí cap a la bellesa comestible, a 'menjar-se l'objecte del desig' ".

La influència de Duchamp en Dalí queda plasmada en obres dalinianas com a "Cignes que es reflecteixen com elefants" (1937), on en unes roques Dalí pinta a Duchamp dempeus orinant, "com a homenatge a la seva 'Font' -el famós urinari; o en 'L'Apoteosi del dòlar' (1965), en la que pinta Duchamp disfressat de Luis XIV". Per la seva part, Dalí va ser el culpable que Duchamp passés els últims deu estius de la seva vida (1958-68) a Cadaqués.

Parcerisas ha recuperat passatges inèdits d'aquesta íntima vivència del lloc, que Duchamp ocultava sota la seva "aparent indiferència i abstracció" jugant als escacs.

Aquí, assegura l'autora, Duchamp resol i acaba el seu últim treball, "Etant donnés", que tanca un important capítol de la teatralitat a la pintura i l'art. Durant la seva estada als apartaments de Cadaqués, va dissenyar dues xemeneies, de les que només es conserva una, i, de fet, apunta Parcerisas, "la xemeneia anaglifa va ser important per continuar realitzant els seus experiments òptics i pot ser considerada com un epíleg d''Etant donnés' ".

A Duchamp li agradava envoltar-se de gent normal com paletes, sastres, i d'aquesta relació va sorgir, per exemple, un vestit de vellut negre que confeccionava per a tots els seus amics amb els quals es trobaven després a Nova York amb el mateix vestit, "una forma de crear un efecte caleidoscòpic".

Parcerisas constata que la presència de Duchamp a Espanya "va passar desapercebuda" i la seva influència es va deixar veure en pocs artistes locals, a penes en Xavier Corberó, Francesc Todó o el peruà Emilio Rodríguez Larrainz, que també era aquí".

Existeixen poques fotos de Duchamp a Cadaqués, perquè "tots pensaven que el famós era Dalí" i, de fet, la primera exposició dedicada a l'artista francès no va tenir lloc fins a 1979 a la galeria Bombelli de Cadaqués i la següent el 1983 en la Fundació Miró de Barcelona.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH