PERFIL INVESTIGADOR

Redacció Catalunyapress

Cada dia, quan la majoria estem en ple frenesí dialèctic, passa per la plaça un noi jove, 22 anys. L'estampa sempre és la mateixa. Mirant al terra, auriculars posats, esquena encorbada, ganes d'arribar a casa.

Li oferim que es quedi una estona, però ens diu que no, que un altre dia. Fa cara de cansat, la veritat. Això sembla que no ho veuen els més grans, que sempre bromegen afirmant que la joventut ja no és el que era? i expliquen tot el que han treballat ells en aquesta vida. Bobades.

És investigador, s'aixeca cada matí abans de les 07.00 per anar a l'Autònoma i arriba a casa prop de les 21.00 hores, després de tot el dia al laboratori. Quines ganes ha de tenir de quedar-se amb nosaltres a aquestes altures del dia?

Ara, quan s'està negociant una nova llei de Ciència i Tecnologia, demanen veu al Govern. Pretenen que es reconeguin els seus drets laborals ja quan comencen el doctorat ?no fan suficients hores?-. Volen que s'eliminin les beques i que no es perpetuï la precarietat, com pretén l'esborrany de la llei. Demanen, en definitiva, un contracte laboral que reconegui el temps que dediquen al laboratori.

Ara que el model econòmic espanyol ha dit prou, seria una estupidesa majúscula no mimar a aquests joves investigadors que en un futur no tan llunyà ?un doctorat són 4 anys- haurien de liderar un canvi de model.

Posats a demanar, demanem que els que manen no exprimeixin als científics i que els deixin descansar cada dia una estona per llegir el diari, que el periodisme també té crisi i, sobretot, volem que el nostre veí participe cada nit en les divertides tertúlies sense sentit de la nostra plaça.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH