LA CIGALA I LA FORMIGA

Redacció Catalunyapress

El conte de la cigala i la formiga s'està desenvolupant aquests dies a Catalunya i a Madrid. La cigala està a la capital d'Espanya, la presidenta Esperança Aguirre. La formiga a Catalunya, el president José Montilla. De mica en mica, sense fer soroll, el president ha aconseguit tot un seguit de fites importants. Ha aguantat tot tipus de crítiques però els resultats són els que són, Catalunya afronta la crisi amb seriositat. Aguirre semblava un transatlàntic imparable, però a la primera tempesta el seu Titànic fa aigües per tot arreu. A més de la crisi, una fangada d'espies i corrupció aixeca la desconfiança en la població i el pessimisme en els militants. La formiga avança a la cigala.

Les receptes de la formiga són feina, esforç, dedicació com a valors de futur per superar la crisi. Les de la cigala imatge, glamour i disbauxa. La crisi econòmica i la lluita del poder deixen en evidència que el castell comença a caure perquè s'havia construït sobre un terreny pantanós.

La formiga ha aconseguit amb discreció, col·laboració i treball que els dos vaixells insígnia de la indústria catalana mantinguin la seva activitat al país. Nissan i SEAT faran nous models ?dos furgonetes la multinacional japonesa i un quatre per quatre l'alemanya, i mantindran els llocs de treball directes i els de la indústria auxiliar. De l'expedient de regulació s'ha passat a l'esperança. La cigala gaudeix dels triomfs del passat. Es desconeix que es dediqui a guardar per demà. Viu al dia.

La formiga aposta per la potenciació de la societat civil. La Generalitat, i l'Ajuntament, recolzen una gran operació privada per fer-se amb Spanair per enfortir El Prat. L'operació és un èxit i molt diferent a la feta per la cigala. Un cop de telèfon i Caja Madrid compra el 22% d'Ibèria. La germana valenciana de la formiga va comprar a cop de talonari la fórmula 1. La formiga busca aliances i complicitats. La cigala imposa el seu poder. No vol aliances ni complicitats, vol fe cega.

La formiga treballa amb cura i aposta per la projecció exterior. Barcelona recupera el seu protagonisme internacional amb la seu Euromediterrània i la capital catalana estarà als Oscars de la ma de Penélope Cruz.? Vicky, Cristina, Barcelona? serà candidata amb una inversió pública raonable ?i molt rendible-. Mentrestant, la cigala ha collit un estrepitós fracàs amb Sangre de Mayo?. Milions d'euros llençats a les escombraries. Una pel·lícula està oberta al món, i l'altre és mira el melic.

La cigala prima allò privat sobre allò públic. La sanitat es deteriora, la llei de la dependència no s'aplica i l'educació perd punts. Els més desfavorits, i més afectats per la crisi, veuen com l'estat del benestar s'aprima una mica més cada dia. La formiga enforteix els serveis socials. Contracte més mestres, construeix més escoles bressol, augmenta els serveis sanitaris i s'esforça en donar més serveis a les persones. Construeix la Catalunya social, malgrat la crisi, els problemes i les mancances. A Madrid es viu en un món irreal, el món del luxe i la disbauxa. Els problemes venen ara. El luxe s'acaba i les ganivetades surten a la llum. Els més desfavorits no tenen a on anar a demanar ajut.

La cigala comença a fer figa. Ha gastat més del que podia. El creixement era anàrquic. Ara el deute ha doblegat l'administració madrilenya i les inversions estan aturades a la Comunitat i l'Ajuntament. La formiga ha estalviat. No ha tirat la casa per la finestra. Ara l'Ajuntament pot seguir fent les inversions i la Generalitat també. A més a més, amb discussions i problemes, està tirant endavant un projecte de futur. Els projectes de futur ?innovació, immigració, habitatge i infraestructures- comencen a veure el llum, i amb un ampli consens. Les reformes estructurals a l'educació són en ple debat. A Madrid, la política es redueix al fang de l'esbroncada i el retret. De futur ningú parla. Només es parla de la cruenta guerra civil al poder.

La cigala nerviosa perquè s'acaba el bon temps busca enemics fora. Afavoreix l'enfrontament territorial sota el paraigües d'un nou nacionalisme espanyol de caràcter ancestral. La formiga ha estalviat i pot afrontar els problemes. Cal més finançament més donar més respostes però no es vendrà a qualsevol preu. Fermesa en les negociacions sense cridòria. No busca l'enfrontament, busca l'enteniment. El diàleg és la seva eina de treball, que contrasta amb l'insult barroer i l'improperi permanent.

La formiga vol transmetre confiança en moments de crisi. Llença un missatge de tranquil·litat a la societat. La cigala transmet pessimisme i frustració. Es refugia en el ventilador. Tothom té la culpa del que passa diu, per amagar la seva manca de previsió.

Estem davant d'un punt d'inflexió. Madrid en èpoques de vaques grasses va tenir un gran impuls que quedarà frenat en sec amb la crisi. És un exemple de cigala. La casa és gran i no repara en despeses. Ara Esperança Aguirre, la cigala, es dóna compta que no era tant gran per assumir tanta despesa. Catalunya semblava adormida, i de fet ho estava. La formiga ha recuperat l'impuls i l'empenta per a superar una situació difícil de crisi econòmica. Ara José Montilla comença a recollir el fruit de l'esforç i la feina. Ara la formiga mira el futur amb optimisme. La cigala nerviosa veu davant els seus ulls un futur d'incertesa.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH