La darrera entrevista a l'històric editor de La Gazzetta dello Sport

|

Xavier Prera.- Candido Cannavó és una mena de mite. Més de 50 anys de periodisme esportiu i humà en un diari tan il?lustre com La Gazzetta dello Sport l'avalen. Va estar present a set mundials de futbol i totes les Olimpiades des de Roma 1960. Recordava amb especial afecte les de Barcelona, se solidaritzava amb Saviano i no dubtava en afirmar que Messi és l'únic que pot arribar al nivell de Maradona.

--Com s'ha sentit al rebre un premi tan important com el Manuel Vázquez Montalbán en una ciutat com Barcelona?

--És un honor. Un honor pel nom que té i per rebre'l en una ciutat tan meravellosa com Barcelona, que em recorda a la fabulosa Olimpíada de 1992.

--Què li diu la figura de Vázquez Montalbán?

--És un dels més grans de la literatura europea. En Itàlia mateix coneixem tota la seva obra, el seu personatge -el detectiu Carvalho-, la seva manera d'escriure completament distinta d'altres del seu mateix gènere. Crec que es tracta d'un personatge de molt prestigi. Guanyar un premi com aquests, sobretot per a un periodista que duu treballant més de 50 anys és, una gran satisfacció.

--Quina és exactament la seva relació amb la ciutat de Barcelona i amb Espanya en general?

--Fantàstica. Precisament tinc una dona que és professora de dansa espanyola, va ser ballarina i té una cultura plenament espanyola. Per això sempre dic que tinc Espanya a casa. A més, tinc un fill que va ballar en el Ballet Nacional Espanyol durant tres anys, sent l'únic estranger de tot el ballet. Visito molt Barcelona i crec que Espanya és com la nostra segona pàtria.

--Va estar en els Jocs Olímpics de Barcelona. Com els recorda?

--Tinc un record molt especial. Per a resumir i crec que amb això està tot dita, cobreixo els Jocs Olímpics des de Roma 1960 i estic segur que els de Barcelona, que va organitzar el meu bon amic Samaranch, han estat els millors a nivell humà i d'organització juntament amb els de Sidney.

--Parlant ja com professional del periodisme, que és el que li ha dut a aconseguir aquest premi, quina és la clau del seu periodisme? En què l'ha basat durant tant temps?

--En la persona. Un campió és una persona. El periodisme i l'esport sense la humanitat, sense la recerca de la persona, de l'ambient, és una autèntica banalitat. En això es basa la meva forma de fer periodisme, la qual m'ha dut a mantenir la il·lusió durant tant temps.

--Creu que Roberto Saviano, que comparteix amb vostè guardó, s'acosta al seu model?

--Roberto és un gran exemple de coratge civil. També és un exemple de la tragèdia que viu aquesta regió del nostre país -Napoles- perquè un escriptor que té coratge i que busca la veritat té una vida plena de perills, una vida que no existeix. És una llàstima per Roberto.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH