UN NOU PARTIT NACIONALISTA (RADICAL) ESPANYOL

Redacció Catalunyapress

Ciutadans va aparèixer en la política catalana amb un discurs lerrouxista, amb l'argument contra la llengua com eix bàsic, i gairebé únic, contra tota la resta de partits polítics catalans. Ciutadans va obrir-se forat, fent una autèntica sagnia al PP. Dos anys més tard, Ciutadans s'ha quedat en poca més que un no res, i ara, a sobre té a UPyD com a màxim oposant que ha obtingut, substituint al partit de Rivera, els favors de El Mundo.

Pedro J. Ramirez s'ha donat compta que Ciutadans no aporta res i els ha abandonat a la seva sort, sobre tot, desprès de veure com s'han carregat el capital de 3 diputats per l'excessiu protagonisme de Rivera i la seva manca de ma esquerra per aconseguir complicitats. Ara la seva aposta és Rosa Díez i totes les esperances es dipositen en les europees, perquè a Galícia no existeix i a Euskadi només pot aspirar aconseguir alguna cosa a Araba.

De tot el intelectuals que van donar suport en la creuada de Rivera només queden Félix Ovejero, Loquillo, Toni Cantó o Francesc de Carreras, que malgrat ser l'ànima mater del líder de Ciutadans mai signa com a membre d'aquest partit en els seus articles. Ho amaga, signa com si fos un independent, que no ho és. O és falta d'ètica o és simplement que per cobrar d'aquests articles millor que no es tingui noticia que Ciutadans està darrera dels seus missatges. Això és diu ser cínic. La resta han marxat perquè els experiments de laboratori no sempre funcionen en contacte amb la realitat.

Durant dos anys, Ciutadans ha posat en tela de judici el catalanisme i sota judici la llengua, quan la llengua al carrer no és un problema per als ciutadans, ni molt menys. Altra cosa és que a vegades alguns donen arguments als que pretenen que el català és una llengua que es vol imposar al castellà, no reconeixent que el català és un idioma amb una situació d'inferioritat que cal discriminar positivament per a reforçar-lo. El resultat d'aquesta política: un fracàs absolut. Els postulats de Ciutadans no han calat en la ciutadania ni en la política.

Dissabte van fer la enèsima fantasmada. Manifestació demanant la dimissió del president Montilla. El resultat: un fracàs absolut. Mig miler ?només- de persones, segons El Mundo. Ciutadans ha mort, visca UPyD deuen pensar en alguns despatxos de Madrid. Despatxos que dirigint mitjans de comunicació com El Mundo, ABC i la COPE disparen sense pietat contra el govern gallec. La reedició del bipartit és el objectiu a evitar, però al mateix temps els tres mitjans fan la vida impossible a Rajoy i aposten amb fermesa per Aguirre. La guerra dels espies ha servit aquests mitjans per carregar contra el líder popular demanant públicament la seva marxa.

Però, no s'enganyin, quan acabin les eleccions gallegues, Catalunya serà un altre cop objectiu de les seves campanyes. Davant d'un previsible fracàs del PP a Galícia i Euskadi, caldrà redoblar esforços per donar empenta a Rosa Díez de cara a les europees. Catalunya, en aquest moment, tornarà a ser un gran argument pels nous nacionalistes espanyols que si no aconsegueixen els seus objectius, no tindran cap reparo en potenciar una formació d'extrema dreta, xenòfoba, racista i nacionalista espanyola radical. UPyD, amb una cínica Rosa Díez al capdavant que no dubta ni un minut en simular desmais en els actes per acaparar l'atenció, potser és l'embrió d'aquest projecte, sempre i quan s'acosti a Esperanza Aguirre. Aquí podrem tenir un punt de sortida per recuperar allò d'Espanya, una, gran i lliure. Temps al temps.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH