QUE GRAN I QUE PETIT

Redacció Catalunyapress

Que gran i que petit que és el futbol de vegades. Ahir, un dels grans entre els grans, Maradona, definia al Barça de Guardiola com un dels millors equips dels últims temps, també ho van dir en el seu moment del de Rijkaard i del de Cruyff. El Pelusa també va dir que el FC. Barcelona els treia diferències a tots els altres.

Del Bosque ha parlat del seu equip, la medul·lar del qual depèn de Xavi i Iniesta. A més, per al partit d'avui compta amb Piqué i Busquets per primera vegada. Al darrera, Puyol és insubstituïble, tret que estigui lesionat. Finalment, Espanya ja compta a nivell mundial i tot, perquè ja comença a tenir un estil propi, que és el que defineix a una gran selecció d'una d'anar fent. Espanya, toca la pilota, domina, controla, expressa detalls de qualitat, juga amb cap i resol a dalt. Els sona? El Barça va començar a fer-se més gran amb Cruyff i els seus rondos interminables, els seus ideals van ser aplicats per Rijkaard i Guardiola, i ara, en part, per Del Bosque, un extècnic madridista que ha reconegut que la selecció se sembla una mica al Barça.

D'altra banda tenim a un Madrid que es va endur dues lligues consecutives regalades pel barça. Que ara juga a no-res, encara que ocupi la segona posició en la lliga, que a Europa conta, però entre cometes i al que encara li ha de treure les castanyes del foc en moltes ocasions l'etern i irrepetible Raúl i algun que un altre àrbitre amb el criteri tort i les diòptries equivocades.

Laporta, odiat i estimat a parts iguals, ha fet fora als Boixos Nois del Camp Nou, el club duu la publicitat d'Unicef i ahir es va aprovar una resolució contra el racisme impulsada pel Barça en la ECA.

A Madrid, Calderón va manipular l'assemblea, Huntelaar està fins als nassos, Schuster es va autoexpulsar del club, Mijatovic està més pendent de engominar-se els cabells que de fer el seu treball. Els galàctics només van servir per a vendre samarretes i per a passejar la fatxenderia per mig món. De la quinta del Buitre, això sí que era un equip amb cara, ulls i personalitat, ja no queda res. Només Raúl pot salvar encara l'honor d'un club que en els seus temps s'autodenominava senyor però que ara s'ha convertit en una olla de grills.

Els culés volem veure futbol, no només en les botes dels nostres jugadors sinó també en les dels del nostre rival més acèrrim.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH