ALLARIZ

Redacció Catalunyapress

Com explica en el seu article d'avui, el meu baranda? se'n ha anat a la seva Galícia? a carregar piles i comprovar com va la campanya electoral. I ja que estava allí, li va entrar la curiositat d'anar-se'n a Allariz, la pàtria orensana d'Anxo Quintana, el del BNG, un poble meravellós on la mà divina? ha fet possible que el nucli urbà sigui una de les meravelles de la naturalesa, un plaer per a la vista i amb el Tino Fandiño?, un restaurant de la Guia Michelín, -qui ho anava a pensar en lloc tan apartat!- un luxe per al paladar. A més, a les marques de roba els ha donat per omplir d'outlets? el poble, dinamitzant la seva economia fins a tal punt que mitja Galícia i part de Portugal compra allí a preus de conya. Una iniciativa extraordinària, on fins i tot els discapacitats han trobat el seu paradís laboral en una de les marques internacionals. Els melindres, em conta entusiasmat o señoriño?, són els mateixos, però els carrers i les cases et transporten a l'època medieval on jueus i mossàrabs es refugiaven fugint dels Reis més Catòlics de la nostra història. Allí es van educar els infants dels Reis de Galícia, va ser clau del regne per mandat regi, va conèixer el setge dels Irmandiños, aquells revolucionaris del segle XV, i va sofrir la decadència per apostar per Pedro El Cruel que va perdre la seva guerra contra els Trastamara. Avui els seus gairebé sis mil habitants segueixen enamorats del seu riu, l'Arnoia, que a l'estiu s'ompli d'alaricans que tornen a casa des de mig món per a gaudir de la vella Alaricii, patrimoni inolblidable de tots els gallecs. El meu amo acaba el seu relat amb un exabrupte:

Manda carallo Isidoriño! Quan anava tan bé tot, va i se m'asseu en la fila de davant de l'avió de tornada el ciutadà Albert Rivera i em vaig haver de despertar del somni. Qui manarà a aquests lerrouxistes a impartir bilingüisme en la plaça de la Quintana! No els arribarà amb fer el ridícul en la de Sant Jaume?

Em pujo a la seva falda, m'acaricia el llom, i em deixo corrompre amb el tros d'empanada de petxines de pelegrí que m'ha portat, que acompanyada d'un parell de ?filloas' acaba per entendrir el meu esperit miní. Aquests catalans d'origen gallec no tenen remei, i encara que ho dissimulin, són mes federalistes i republicans que el mateix Maragall, o el mític *Castelao??

Miauuuu?.!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH