El Memorial Democràtic senyalitzarà els camins de l'exili a l'Empordà

|

El Memorial Democràtic de la Generalitat ha donat el tret de sortida a la programació d'actes per commemorar el 70è aniversari de l'exili republicà.

La programació s'extendrà durant tot l'any 2009 i inclou la senyalització de les rutes de l'exili de l'Empordà, a més d'homenatges, exposicions, i altres activitats commemoratives.

En la roda de premsa de presentació dels actes commemoratius, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Miquel Caminal, ha destacat que l'exili és la permanència de la guerra i la impossibilitat de tornar? i la negació de la llibertat, perquè l'exili no permet continuar amb la pròpia identitat?. Caminal ha reivindicat la necessitat de fer pedagogia de l'exili? i homenatjar els exiliats i als qui han lluitat per la llibertat.

Entre les actuacions programades, cal destacar els homenatges als exiliats catalans amb el concert Músiques per a l'Exili? (Maria del Mar Bonet, Guillamino, Kepa Junkera, etc.), i amb el viatge simbòlic d'un Tren de l'exili? que refarà el trajecte que fa 70 anys van fer milers d'exiliats sortint de Barcelona cap a Portbou.

Pel que fa a les exposicions programades, cal destacar Exilis?, on el fotògraf Gustavo Germano contraposa les imatges dels exiliats avui i ara fa 70 anys i Colapso Cardíaco? de Jean Bigot, una aproximació als primers anys de l'exili i la repressió a través de l' homenatge a Carles Rahola i Pompeu Fabra, besavis de l'autor.

L'objectiu de les actuacions programades és recuperar la memòria de l'exili que, ara fa 70 anys, van iniciar prop de 500.000 republicans catalans i espanyols que fugien de la dictadura franquista.

Avui és un dia simbòlic per recordar l'exili, ja que el 5 de febrer de 1939 els soldats republicans van poder passar la frontera, després que se'ls obligués a entregar les armes.

El mateix dia, travessaven la frontera el president Azaña, el de la Generalitat, Lluís Companys, el del govern basc, José Antonio Aguirre, així com també el cap de govern, Juan Negrín i Diego Martínez Barrio, president de les Corts. Des de finals de gener fins el 10 de febrer de 1939, quan la Guerra Civil acabà per a Catalunya, van travessar la frontera francesa entre 400.000 i 500.000 republicans espanyols. Uns 180.000 eren soldats i prop de 140.000 dones i nens. Fugien del franquisme, en l'èxode més important viscut mai a Catalunya.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH