NO M'ACLAREIXO

Redacció Catalunyapress

Però no té res de particular perquè sóc de lletres i els assumptes econòmics enclouen per a mi un misteri indesxifrable. Passat el trauma de conèixer les dades de l'atur, em dedico a llegir tot el que es publica sobre l'assumpte per si puc trobar la llum.

Es diu que la culpa és dels bancs, perquè no donen crèdits; però es va dir també que la culpa de la crisi era pels crèdits que havien donat els bancs sense posar cap condició. És normal que, ara, els bancs tornin on solien i a tot el que entre demanant diners li llancin la seva salutació habitual: Avalat sigui déu!

També s'ha dit que la culpa és nostra, per gastar sense sentit, però caldrà dir en el nostre descàrrec, que des de les altures se'ns va dir que que la crisi era cosa de l'estranger de fora i que podíem viure tranquils.

Resumint, els bancs han tornat a la prudència, nosaltres gastem menys perquè no tenim res per gastar i el govern no sap per on aturar la crisi que mai no va existir; com jo, que sóc de lletres.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH