'No pretenc ser mestre de res ni de ningú, només vull pujar-me a un escenari'

|

Pablo Alegre.- Millán Salcedo estrena aquest dimecres a Barcelona Jo em vaig pujar a un piano verd?. Ens rep en el Club Capitol, la seva nova casa durant el pròxim mes, i respon amablement a les preguntes, amb un toc d'humor que ens fa dubtar si interpreta a un personatge o si realment és sempre tan divertit.

--D'on surt la idea d'aquesta obra?

--Un dia veient a Gabino Diego, a ?les nits amb Gabino', vaig dir: però mira el noi com es retrata, com treu lo ?chungo', com espolsa i fa teràpia. Jo vull fer el mateix?. Ell conta les seves coses, la seva vida, la seva trajectòria personal i jo conto les meves coses, la meva trajectòria professional, la meva infància, els meus records. Un poc de tot, com el cantant que canta allò que li agrada. En ?Jo em vaig pujar a un piano verd' ho faig en clau de ?pipispo' i en la meva tessitura, encara que de vegades he de baixar mig to. L'hi dic a Marcos Cruz, el meu pianista, i el baixa. I el dia que estic eufòric l'hi dic i tot cap a dalt, depèn.

--Què es trobarà l'espectador si ve al Capitol?

--Es trobarà a algú que s'ho passa bé, que tot el que li envolta està a l'altura d'aquest piano verd. Algú que s'ho vulgui passar bé, aquí trobarà el seu lloc, estic convençut d'això. Perquè a més ja està rodat l'espectacle. Portem sis, set mesos o així i està funcionant molt bé per allí on anem, pels lars, nord, sud-est i oest.

--En aquesta obra el verd està per tots costats. Per on s'ha d'interpretar tant verd? Pel costat sexual, per l'ecològic o hi ha alguna altra explicació?

--Jo el verd ho utilitzo fins a en l'àloe vera, l'àloe ho utilitzo fins i tot en el esmorzar per a untar la melmelada en la llesca. M'agrada el color verd i sempre em va agradar que verda era la meva vall?: How has my green?, o com es digui en belga. És un leitmotiv en la meva vida, sempre m'ha encantat el verd, des de petit.

--A l'obra rets homenatge als que denomines els teus pares?, Tip y Coll i Joan Manuel Serrat. A quins es deu tal apel·latiu?

--En el cas de Tip y Coll, ells van ser els nostres padrins artístics. Hi ha fotos que ho constaten, quan érem trio, en la qual se'ns veu als tres de genolls i ells darrere tirant-nos aigua, en el famós numero que feien amb un gerro i un got. Ells són els nostres padrins. Al cèsar el que és del cèsar.

De vegades ens fan entrevistes a tots els humoristes o a tota la gent que fa humor, perquè jo no em considero humorista, jo sóc actor que fa humor. Ens pregunten moltes vegades quins són els nostres humoristes favorits. Jo sempre he nomenat a Tip y Coll o a Gila. No obstant això, em fa gràcia que moltes vegades, la gent actual que fa humor nomena el que vol nomenar, sobretot alguns que és evident que les seves fonts se semblen molt a l'humor que fèiem nosaltres.

No obstant això, no ho volen nomenar, els seus motius tindran. Però jo crec que la gent no és ximple i es dóna perfectament conta on està l'original i on la còpia. Jo crec que per professionalitat cal citar sempre les fonts, la teva procedència. No passa res, no et cauen els anells. No obstant això hi ha alguns que no ho diuen.

--I en el cas de Serrat?

--Serrat no té ni dia, ni horari, ni data en el calendari. Per a mi és la meva font, la meva guia, la meva estrelleta. Tot el que ell ha fet a mi m'ha canalitzat els meus primers sentiments, de tot tipus. Jo un dia l'hi vaig dir. Més tallat!, no us ho podeu ni imaginar. Vaig anar i li vaig dir: hola, jo sóc un fan teu i vull dir-te que tot allò que has escrit, que has compost, si realment l'hi volies dedicar a algú, que sàpigues que amb mi ho has aconseguit, m'has canalitzat els meus sentiments. I em vaig sentir tan ridícul! Jo tenia 16 anys. Li faig l'ullet en Jo em vaig pujar a un piano verd?. Si em pujo també és per ell, perquè m'ha canalitzat directament. M'ha agradat dedicar-me al món de l'espectacle, entre molta gent, per Joan Manuel Serrat.

--Tens preparat alguna cosa especial per a l'actuació que no hagis mostrat a Madrid?

--Res d'especial. El millor és tenir una estructura i després ficar cosetes, depèn del dia. Com estaré un mes aquí, en el Club Capitol, un dia vindré, hauré vist alguna cosa que ha passat a la Rambla i ho soltaré. O alguna cosa m'haurà passat a l'hotel, jo que sé. Per això vull deixar una finestra oberta a la improvisació, a allò que sorgeixi, però sobretot ha d'haver una estructura. És imprescindible. No és veritat això que algú puja a un escenari i es posa a improvisar. Això és mentida. Ha d'haver una solidesa, una estructura.

--També fas referència a Martes y Trece. Què és el que es pot trobar d'aquesta època?

--Faig picades d'ullet o homenatges, el que passa és que la paraula homenatge sona massa chunga?, sona lapidaria. Hi ha un que faig al final de l'espectacle, al propi Martes i Trece, al trio, al duo, allò que destil·lem, on faig un petit homenatget o ?homenajoide', que es diu t'ho juro per l'Encarna?, un valset (canta un tros) i llavors es veuen uns flashes del que vam fer i la gent ho celebra. És molt tendre i nostàlgic, perquè un poc de nostàlgia ve bé. Emulant un poc als antics, a Charlot l'agradava molt fer pantomima, de passar del drama a la comèdia en un pis pas. Era un mestre. I, per què no nomenar-lo i citar-lo? Tot ens ve de les fonts.

--Televisió o teatre?

--A mi em continua agradant això, hem tastat de tot, fins i tot he dirigit una telecomèdia i tot, he guionitzat, he dirigit, he fet de tot. La meva mare m'ho deia sempre, aprenent de tot, mestre de res? . I com jo no pretenc ser mestre de res ni de ningú, l'única cosa que vull és arribar a una conclusió. Aquesta és pujar-me a un escenari. I, si damunt hi ha un piano i és verd, miel sobre hojuelas?. Seguir com el titellaire, que deia Serrat (i s'arrenca amb Serrat).

--Sembla ser que estaràs una temporada per Barcelona, doncs ha transcendit que actuaràs en el festival Grec quan acabis amb aquesta obra. Pots confirmar la notícia?

--Lo del Grec s'ha publicat ja. Jo no sé si hem fet bé en dir-lo perquè encara no està res signat. Si que és veritat que hem tingut una reunió amb Lluís Pascual. Que va estar fins i tot a casa meva, mira't tu quin luxe. Un noi estupend. Em va contar la idea que tenia i hem quedat en fer-ho. Jo li vaig dir que si, conta amb mi. Per a mi seria un honor i un plaer. Si que està clar que ho hem parlat, però el temps és molt llarg. A mi em crida ara Steven Spielberg i que li dic a Steven, doncs li diré que no. Perquè estic amb Lluís Pascual. Que m'importe Steven Spielberg. Què anem a fer?, altra vegada Poltergeist? Vinga ja, home. Em quedo fent el Grec, això espero.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH