DISCURS IMPOSSIBLE

Redacció Catalunyapress

?i el Goya és?..!

El premiat va saltar de la seva butaca, va posar cara de sorpresa i va besar a tots quants tenia al voltant. Va pujar àgilment les escales, va recollir el trofeu i le va col·locar sobre el faristol. Va respirar profund i sense ?chuleta' ni res, va dir:

Aprofitant que estan presents les autoritats nacionals, autonòmiques i locals, siguem reivindicatius:

La gent del cinema preguem, supliquem encaridament, que deixin de subvencionar-nos; no volem més diners públics que s'han de dedicar a altres menesters més urgents i, encara que sigui per un any, volem ser competitius.

(Aplaudiments)

Volem saber si el nostre cinema és capaç de mullar-li l'orella a la indústria americana sense ajudes oficials i tan solament fent bones pel·lícules.

(Aplaudiments)

Dedico el premi a les famílies dels desocupats que sofreixen una barbaritat sense saber si demà podran menjar o no.

(Aplaudiments)

Els aplaudiments em van despertar, vaig apagar la tele i em vaig anar al llit.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH