CAP DE SETMANA INTENS

Redacció Catalunyapress

Han estat unes hores intenses les d'aquest cap de setmana. Animats pel primer pas en la rehabilitació de la figura del President Companys, ens hem trobat de morros amb l'assumpte de Spanair, on Catalunya ha decidit fer un pas endavant perquè El Prat sigui l'aeroport de referència a la Mediterrània, com ja ho és políticament la ciutat per aclamació internacional. Una situació que reivindica l'alcalde Hereu, a qui li falta rematar la feina, solucionant la crisi desencadenada al Saló Internacional de l'Automòbil, on s'ha demostrat la inoperància d'un Enrique Lacalle, que ja se n'hauria d'haver anat fa bastant temps. Salvador Sedó serà finalment l'home d'Unió per a l'eleccions europees. El partit de Duran i Lleida li ha tornat a demostrar als seus socis de Convergència que, en qüestions internacionals, tenen més anys d'història i experiència i que, per tant, sap millor que ells elegir el perfil que ha de tenir un candidat que aspiri a asseure's a l'hemicicle d'Estrasburg. I encara que les comparacions són odioses, Sedó està molt per sobre del nivell d'un Tremosa, que no creu en el que representarà. Dins de poc sabrem si Galeuscat és la destinació final d'ambdós, i si la cosa acaba sent una empanada de bonítol o de xouvas. I el Barça va guanyar gràcies a que Messi va jugar els últims vint minuts. Dosificar el canterà no és dolent, però asseure a la banqueta a Eto'o i Henry no és una bona opció. Bé està el que bé acaba, però que malament l'ha passat aquesta vegada la família blaugrana! Als periquitos els acompanyo en el sentiment; se'n van sense remei a segona i sense aparcament per als cotxes al seu nou estadi per culpa d'una rotonda. Totes són puces a la casa del pobre. Tant de bo ens equivoquem, però la cosa... pinta malament. I punt i a part en aquesta breu crònica de cap de setmana. Avui dilluns comencem a caminar pel sender de les trasferencias Hi haurà fumata blanca? A mi m'asseguren que sí, que està per arribar. Tanmateix, aquest guió s'assembla cada vegada més a l'obra de Samuel Becket 'Tot esperant Godot', en la qual, com vostès saben, Vladimir i Estragó esperen infructuosament l'arribada d'un tal Godot, que els espectadors no aconsegueixen veure en tota la representació. Tot un monument al teatre de l'absurd. Doncs això.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH