Holandesos intolerants

Luis Moreno

Professor d'investigació del CSIC en l'Institut de Polítiques i Béns Públics

Wilderscortandobanderaeuropea


El proper 15 de març se celebraran als Països Baixos unes eleccions transcendentals per al futur polític d'Europa. Només cal recordar que Holanda, com així coneixem també al país de les tulipes, va condicionar l'evolució institucional de la Unió Europea, en votar en contra del projecte de Constitució Europea en el referèndum celebrat el 1 de juny de 2005. La consulta popular no era vinculant però, al costat del resultat també negatiu que s'havia produït tres dies abans a França, va determinar la sort del document constitucional.


Es va fer patent aleshores que les dues votacions en contra del projecte de Constitució per a Europa en dos dels països fundadors de la CEE-UE implicaven la mort política d'aquell text constitucional. El 20 de febrer d'aquell any Espanya havia votat àmpliament a favor. Amb posterioritat el Tractat de Lisboa de 13 desembre 2007 va venir a substituir la fallida Constitució d'Europa, amb un text refós de precedents fites jurídics com el Tractat de Roma i el mateix Tractat de la Unió Europea, signat el 1993 a la ciutat holandesa de Maastricht.


No és aventurat constatar que un triomf --tot fos relatiu-- de les posicions anti-UE en les pròximes eleccions holandeses seria perniciós per al rumb futur del projecte de Europeització. Les repercussions del seu 'efecte demostració' podrien afectar les eleccions successives a França i Alemanya. Algunes enquestes fins i tot avancen el triomf del Partit de la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, que en els últims anys ha trastocat no poques de les assumpcions que sempre s'han fet respecte al caràcter tolerant dels holandesos.


Wilders és un holandès intolerant que protesta contra gairebé tot, i molt especialment contra els immigrants, sobretot si són musulmans. El seu discurs polític d'extrema dreta és fonamentalment egoista en clau hipernacionalista. Però brillen per la seva absència les iniciatives i propostes concretes en el cas que assumís responsabilitats de govern.


L'arribada dels populistes protestataris de Wilders al govern holandès sembla poc probable. Tots els col·legues holandesos als que vaig preguntar en una reunió científica celebrada a l'Haia fa uns dies opinaven que la resta dels partits de l'arc parlamentari holandès rebutjarien un executiu de coalició amb els diputats del Partit de la Llibertat. Naturalment, la mostra personal consultada en aquesta reunió no es pot considerar representativa de la pluralitat d'opinions polítiques existents als Països Baixos. Una pluralitat que es manifesta en un sistema de partits altament fragmentat. Consideri que fins a 12 partits esperen aconseguir representació parlamentària i que la hipotètica formació guanyadora de Wilders obtindria poc més del 15% del vot popular.


La susdita fragmentació de les opcions partidàries no és una cosa nova en un país com Holanda, caracteritzat per la seva cultura de concertació. La democràcia de la 'pilarització' (verzuilling), caracteritzada per una segregació vertical segons els diferents grups socials i les diferents denominacions polítiques o religioses, ha comportat sempre unes pràctiques de consens a l'hora d'establir objectius comuns en un país divers --però molt Unit- de 17 milions d'habitants.


L'esperit republicà en la monàrquica Holanda constitueix l'exemple polític per excel·lència del consociacionismo. Això es va evidenciar en situacions de difícil concertació com va ser el cas de l'acceptació dels sindicats holandesos de les restriccions salarials segons l'Acord de Wassenaar de 1982, a fi de facilitar la creació d'ocupació. En aquella ocasió sindicats i patronal van acordar les bases programàtiques del 'model pòlder' de política econòmica que durant els anys 80 i 90 va fer possible l'anomenat 'miracle holandès'. La combinació del conservadorisme fiscal, amb les polítiques de moderació salarial, les reformes consensuades de l'estat del benestar, les polítiques actives de creació d'ocupació i el manteniment del sistema general de la seguretat social, van ser altament beneficioses per al país, en particular, i per al Model Social Europeu, en general. En Wassenaar es va tractar d'integrar les reivindicacions laiques progressistes amb els plantejaments reformistes de tall cristià de les seves més importants agents socials, facilitant polítiques econòmiques de promoció laboral.


La situació als Països Baixos mostra una magnituds macroeconòmiques clarament superadores de la greu crisi desencadenada a 2007-08. Ja fa dos anys l'atur s'havia reduït al 5% de la població laboral activa, mentre el seu deute públic es trobava al 65% del PIB, lleugerament superior al percentatge màxim establert per Maastricht. El seu dèficit pressupostari se situava en el 1,9%. Comparin vostès. Tals xifres amb les corresponents a Espanya el 2015 (23% d'atur; 100% del PIB el deute, i un dèficit superior al 5%).


Una dels grans trets del consociacionismo holandès ha estat, precisament, la 'gran coalició' al govern, mitjançant el qual diferents grups segons la seva denominació (per exemple, els religiosos protestants, catòlics o jueus) han compartit responsabilitats en el govern i la administració pública. Ara els partits amb més possibilitats d'obtenir representació parlamentària han manifestat que no es coaligarán amb la formació xenòfoba de Wilders. Confiem que així sigui per bé de la continuïtat del projecte europeu. Cas contrari, només faltaria que Marine Le Pen fos elegida presidenta de França, que l'Alternative für Deutschland tingués un pes decisiu al Bundestag, o que els populistes nacionalistes italians de la Lliga o el Moviment Cinc Estrelles resultessin vencedors en les pròximes eleccions italianes. El nou rapte d'Europa s'hauria consumat.


"Com de llarg m'ho fieu, amic Sancho!", Asseverava el Quixot. Tant de bo sigui així ...

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH