dimarts, 28 de març de 2017

La independència de Catalunya no podrà arribar a l'Haia

|

cort hagi


Experts en Dret Internacional Públic descarten que una hipotètica independència de Catalunya pugui acabar davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ) de l'Haia, com va apuntar aquesta setmana el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras.


"Catalunya no pot acudir a la Cort de l'Haia", explica Natividad Fernández Sola, catedràtica de la Universitat de Saragossa. "Pot ser una amenaça o un brindis al sol, però l'Estatut de la Cort és molt clar: només tenen legitimació per acudir als Estats", afegeix.


La CIJ, també coneguda com a Tribunal de l'Haia, és el principal òrgan judicial de l'ONU i és diferent del Tribunal Penal Internacional que té la seu a la mateixa ciutat.


El tribunal pot dirimir contenciosos entre dos Estats, a instàncies d'aquests, o emetre opinions consultives a petició del Consell de Seguretat o l'Assemblea de l'ONU, que va ser la base del dictamen sobre Kosovo de 2010.


Però, que el procés català arribi a la CIJ per qualsevol de les dues vies "és poc versemblant, per no dir impossible", en paraules de Concepción Escobar, catedràtica de la UNED i membre de la Comissió de Dret Internacional de l'ONU.


En primer lloc, la Cort no actua d'ofici, sinó que han d'acudir Estats i "si un Estat vol plantejar un contenciós internacional amb un altre, el segon ha de acceptar-ho".


"Espanya no entén que Catalunya sigui un Estat i pugui anar a l'Haia i, si Espanya acceptés, ¿per què anar? O no té sentit o és impossible", resumeix la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Claudia Jiménez Cortés.


També és impensable que sigui Espanya qui porti l'assumpte davant la Cort, ja que "si Espanya presentés una demanda a la CIJ per via contenciosa seria reconèixer que Catalunya és un Estat", resumeix Escobar.


Aquesta catedràtica, que va representar a Espanya davant la CIJ quan aquesta va analitzar la independència unilateral de Kosovo com a directora de l'Assessoria Jurídica del Ministeri d'Exteriors, veu una tercera opció, possible teòricament però impensable en la pràctica, i és que sigui un tercer Estat el que demani a Espanya davant la CIJ per considerar que les accions empreses contra la independència de Catalunya siguin contràries al Dret Internacional.


Això, afegeix, mai ha passat, ia més "sent realistes" és difícil pensar que un Estat pugui denunciar a un altre davant la CIJ en un cas en el qual s'al·lega la integritat territorial --que està protegida pel Dret Internacional-- i el fet que la Constitució no permet la secessió.


En això coincideix la professora Montserrat Abad, de la Universitat Carlos III de Madrid, que també descarta que pugui recórrer a la CIJ una "Catalunya independitzada" perquè és previsible que aquesta hipotètica entitat "no compti amb un reconeixement massiu", ni d'altres Estats ni d'organitzacions internacionals.


I encara que el reconeixement no és constitutiu de la condició d'Estat, "sense ser reconeguda com a Estat cap entitat podrà subsistir com a tal", assenyala, afegint que, també en això, el cas català es distingeix de la de Kosovo, que de seguida va obtenir el reconeixement d'Estats poderosos, entre ells els Estats Units.


TAMPOC A PETICIÓ DE L'ONU


Les quatre expertes consultades tampoc veuen possible que l'assumpte arribi a la Cort a petició de l'Assemblea General de l'ONU: en el cas de Kosovo, expliquen, l'Assemblea General va demanar el dictamen perquè el territori estava sota la seva administració ia petició de Sèrbia.


Escobar, que va viure el procés de prop, recorda que el Govern de Belgrad va demanar el dictamen després de la declaració unilateral d'independència de Kosovo, com a mostra de bona voluntat i de disposició a cenyir-se al Dret, en un context posterior a les guerres dels Balcans i als judicis per crims contra la Humanitat als seus antics dirigents i amb el desig d'apropar-se a la UE.


Teòricament, Espanya podria impugnar una declaració unilateral d'independència de Catalunya i promoure que es demani un dictamen consultiu a la CIJ, però Escobar descarta que Espanya vagi "a deixar en mans de la Cort Internacional de Justícia un assumpte que afecta la seva sobirania nacional".


Espanya tampoc té cap necessitat de demostrar, com Sèrbia en el seu dia, que respecta el dret internacional.


L'Assemblea de l'ONU va sol·licitar el dictamen de la CIJ per 77 vots a favor, 6 en contra i 74 abstencions.

"Si això va ser així amb el cas de Kosovo, després d'una guerra, com algú pensarà que va a aconseguir un pronunciament favorable a la secessió de Catalunya que, a més, no és un tema en l'agenda de l'ONU?" , es pregunta.


D'aquesta manera, la possibilitat que sigui un tercer Estat el que promogui i aconsegueixi una petició de l'Assemblea General també és remota perquè, a més s'interpretaria "com una resolució en contra d'Espanya".


Per tot això, les expertes consultades avisen que per als independentistes "queda molt bé dir que es van a pronunciar els tribunals internacionals, però cal veure en virtut de quines competències", en paraules de Jiménez Cortés.


"Ens tenen acostumats a dir coses que no se sostenen encara que sonin bé", afegeix Fernández Sola.


DICTAMEN SOBRE KOSOVO


D'altra banda, aquesta catedràtica considera "molt fluixet" i "agafat pels pèls" el dictamen del TIJ sobre Kosovo --que diu que el Dret Internacional no prohibeix les declaracions d'independència--.


Al seu parer, el text va tenir motivacions polítiques, en part per la pressió nord-americana i en part perquè "bategava el greuge" de la guerra dels Balcans.


Escobar recorda de llavors que els Estats Units va al·legar una cosa que "ven molt bé", que és que ells mateixos van néixer d'una declaració unilateral d'independència --però eren una colònia, puntualitza-- i que altres països van dir que estava justificada la secessió de Kosovo com a sanció a Sèrbia per la guerra.


En tot cas, recalca que aquest dictamen no reconeixia el dret a la independència, sinó que deia que en Dret Internacional no hi ha cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals, i també deia que el principi d'integritat territorial "és bàsic".


"En el cas de Kosovo el que va fer la Cort va ser no pronunciar-se, dir no tinc competències per decidir des del Dret Internacional el que és una qüestió de Dret intern", explica Jiménez Cortés, al·ludint al fet que el reconeixement és voluntari de cada estat i no pot anul·lar d'acord al Dret Internacional.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH