dimarts, 28 de març de 2017

Sense entendre les lleis

José Molina Molina
Doctor en Economia i Sociòleg. Membre d'Economistes Enfront de la Crisi i de Transparència Internacional i President del Consell de la Transparència de la Regió de Múrcia.

Lleis


Sense entendre les lleis no hi pot haver respecte a la ciutadania i representa un insult a la integritat pública, perquè es destrueixen els valors i principis del sistema democràtic. És l'observança a totes les normes (art. 9 de la CE), el que legitima el funcionament del sistema i als càrrecs públics en l'exercici de les seves funcions. La seva permanència en el càrrec està sotmesa a una doble condició, primer a les formes de la seva elecció o designació, i seguidament, a l'observança i el compliment de les normes, però no es pot complir el que no s'entén.


Oblidar és iniciar un divorci entre els principis i els valors que han estat promesos o jurats. Per això mai, l'interès personal o partidista dels que estan en l'exercici d'un càrrec públic pot fer tortes interpretacions en els conflictes amb aquests principis.


Quan el càrrec públic es vegi sotmès a un procés penal, ha de sortir de l'esfera pública, per defensar amb llibertat la seva presumpció d'innocència, perquè des d'aquest moment on s'inicia el procés de la seva investigació (imputació), s'articula la seva defensa, la qual li permet interpretar, disfressar, encobrir, i fins mentir, negant l'evident, cosa que no passa amb un testimoni en el procés. La defensa de l'investigat és l'essencial, i buscar tot tipus de suports per sortir absolt, constitueix una estratègia de tot processat. Defensa "la seva veritat" i és el tribunal qui amb les proves pertinents ha de jutjar.


Els administradors de la cosa pública tenen un plus de deures pel que fa a la societat a la qual serveixen, encara que per això han de ser conscients de l'existència de normes de conducta ètiques i normes tipificades com il·lícits penals. Tan exigents i d'obligat compliment són les primeres com les segones. Per això la infracció d'una norma ètica genera un retret social, de diferent intensitat i àmbit que el penal però que comporta l'obligació de "entendre" aquest retret social, sense necessitat d'esperar a l'escrutini penal d'aquesta conducta que es dilucida en altres àmbits i jurisdicció diferent de la social.


Obviada i oblidada aquesta jurisdicció social per l'ètica i ja dins de l'àmbit penal, hem vist com sense vergonya, s'arriba a dir coses tan absurdes, com no saber, no recordar, no m'assabentava, desconeixia, signava el que em posaven, tot ho feien els tècnics, la crisi econòmica és la culpable, o jo no m'he lucrat, ni he ficat la mà. S'ha arribat a reformular el Títol XIX del Codi penal, en els delictes contra les administracions públiques, arribant a afirmar per part del ministre de Justícia que no és el mateix "ficar la mà que ficar la pota". Per la defensa d'un polític, els seus companys de partit, han estat capaços d'arruïnar els principis del dret, tirant l'ètica al contenidor de les escombraries.


Per pal·liar tanta "ignorància" impròpia i incompatible en qui exerceix l'administració de la cosa pública, es fa necessari que el sistema democràtic busqui mètodes de selecció perquè els qui vulguin ser elegit acreditin de forma objectiva i davant comissions independents de control dels coneixements ètics i tècnics mínims necessaris que eviti el penós i immerescut espectacle de "tant ignorant i incompetent" al capdavant dels governs. És una acreditació gradual perquè el que inicia la seva activitat com a regidor i després com a alcalde, ha d'anar provant els seus compromisos amb l'ètica i el bon govern.


Des dels codis d'ètica, i des d'algunes lleis de transparència que els han recollit, com la llei de Transparència de la Regió de Múrcia, en el seu article 54, recorda que "en el moment que un càrrec públic electe o subjecte a nomenament de lliure designació conegui de manera fefaent, que un jutjat o tribunal competent ha adoptat un acte establint la seva situació processal d'imputat o figura legal equivalent per la presumpta comissió de delictes contemplats en els articles 404-444 o 472-509 del Codi Penal actualment vigent, s'entendrà que la seva permanència en el càrrec és incompatible amb la confiança que s'ha de traslladar a la ciutadania sobre la vigència dels principis ètics i amb l'obligació de preservar el prestigi de les institucions".


No és possible compatibilitzar la defensa personal del "investigat" en el seu procés d'imputació, amb els principis de l'ètica i el bon govern de les institucions, i així ens ho assenyalen tots els codis d'ètica quan ens recorden els valors i regles de conducta per servir de guia en l'exercici de les funcions dels càrrecs públics. Són els reptes que s'enfronten els que exerceixen per designació democràtica el poder per la delegació de la confiança. I no hi ha majoria electoral que pugui perdonar qui no ho compleix. Així ens ho recorden els molt diferents textos aprovats a la UE i en altres països de democràcies consolidades.


Quan no s'entenen les normes ni les lleis que ens regeixen, tenim un problema! Un sistema que no és capaç de complir i fer complir les normes que democràticament ens hem donat, és un sistema abocat al fracàs, camina amb rumb perillós cap a la destrucció dels valors que ens uneixen, el que suposa obrir la sala d'espera del desordre i el caos. La democràcia danyada és un virus que destrueix i que desintegra a les societats fins que s'enfronten amb el seu propi fracàs, així almenys ens ho descriu Acemoglu i Robinson, quan ens explica "perquè fracassen els països" i que jo ho ampliaria, a perquè fracassen les regions, els municipis, les empreses i fins a les famílies. I és el resultat d'haver menyspreat principis i valors, per això parafrasejant aquella frase ja famosa hem de dir ben alt: És la ÈTICA, ESTÚPIDS!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH