Som un Regne bananer

Manuel Fernando González

corrupció


No tenim ni un sol dia d'assossec. Al judici Millet li succeeix la trama sociovergente del Pretòria i a aquesta, la petició de pena per al sociata Serra i el penques Tudó. Dos ocells de compte, que es van quedar, presumptament --maldita presumpció d'innocència! - amb gran part dels diners de Caixa Catalunya, aquest mateix que vam posar tots i que ells es van repartir en indemnitzacions milionàries i recessos daurats.


La descaradura i el desvergonyiment irrompen en les sales dels judicis i fins a les filles i les dones dels acusats es fan una Cristina, passant per gerros que res coneixen del que els seus marits i pares fan. La merda és a tot arreu, a Kutxabank, a Bankia, a la Gürtel i, sobretot, dins dels partits i sindicats on floreixen els dirigents enxampats amb les mans a la massa.


És com si tot fos un gegantí fangar del qual només se salven els que tenen feina, els ninis sense futur, les dones maltractades i clar, els que han sobrepassat la barrera dels 45 i s'han anat a l'atur indefinit.


El miris per on ho miris, res sembla estar al seu lloc, i encara que costi reconèixer-ho, som un Regne bananer i dels pitjors. Sort que la majoria de la gent està fastiguejada de tanta mangancia i trinque institucional i exigeix un canvi radical.


Un dia d'aquests tinc l'esperança que acabi aquest suplici i puguem recuperar la nostra dignitat. No sé si tots units o cadascú a casa seva, que això, malauradament, encara està per definir.


Tant de bo puguem aclarir-ho aviat, perquè aquest dilema és la base del nostre futur immediat, la baula perduda del que volíem ser amb l'arribada de la Democràcia i que la ceguesa col·lectiva ha permès que ens ho robessin sense saber quan, ni com. Però com hem estat tan estúpids?



Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH