Walcott en la seva muntanya parnàs

Edmundo Font
Diplomàtic

Capturadepantalla20170417alas10.44.07


Ha tornat a les seves llavors. Derek Walcott fou enterrat amb honors d'estat. Això li hauria fet somriure, sense advertir l'índole de sentiments que hagués reflectit una expressió que condensava, a la partida definitiva dels seus 87 anys, un lliurament memorable a la més alta poesia ia la seva Illa entranyable; origen de la seva virtuosa energia i subjecte primordial de la seva creació, partint del particular d'un terrer "marí", a la universalitat aconseguida.


El Premi Nobel de Literatura de Santa Llúcia jeu a l'esplanada de Morne Fortune acompanyat pel seu conterrani i col·lega en el reconeixement de l'acadèmia sueca, Arthur Lewis; aquest últim en la disciplina econòmica. Des d'aquest virtual "cementiri marí" que ja componen dues tombes, s'albira la ferradura d'una illa literària també, que ha marcat la seva obra com petjades de sorra petrificades per l'admiració i el reconeixement d'un poble que va desfilar davant del seu fèretre al Parlament, abans de congregar-se en la basílica de la Immaculada Concepció, per donar-li un adéu ecumènic.


La signatura del llibre obert a la sala de plens era seguida d'un moment d'homenatge individual davant del fèretre cobert amb la bandera de Santa Llúcia, paradoxalment dissenyada per Dunstand Saint Omer, el seu company des de la infantesa, i potser el més entranyable de tots seus amics. En aquest recinte oficial al qual vaig assistir tantes vegades com a convidat, la família de Derek, presidida per Sigrid, la seva amorosa companya durant 30 anys, era saludada per expressar el condol. L'escena estava marcada per una elegància extrema. El bell grup de família, assegut a la llotja d'hostes, desprenia un halo de dignitat extrema, enmig del dolor que s'expressava de manera contínua.


A la sortida del parlament i ja rumb a la catedral, va arribar un destacament amb banda militar per acompanyar el seguici. La meva filla i jo vam ser convidats per incorporar-nos a l'i assistim a la presència sofrent de nombroses persones apinyades a les voreres. Era una manifestació silenciosa del poble antillà d'on venia Walcott i al qual es prodigava. Als pocs minuts vaig veure que s'acostava pel carrer el primer ministre Allen Chastenet, qui es va quedar al nostre costat, confós amb la multitud, fins arribar a la catedral. Hi havia tingut l'ocasió de freqüentar a aquest prometedor polític durant els meus temps de Santa Llúcia, en els quals l'actual flamant cap de govern militava en l'oposició.


L'ofici religiós, amb el cos present de Walcott, a l'antiga basílica de sostres esplèndids de fusta i ferratges antics en les voltes, amb motius gairebé apagats i en les ombres, va ser oficiada per l'arquebisbe local i per dos ministres de culte divers. Estàvem vivint una lliçó de pluralitat religiosa carregada de simbolisme per a un Walcott lliure pensador i de tendències obertes. A la missa ecumènica va assistir tota la càrrega de l'estat i del govern, encapçalada per la Governadora General.


Amb la meva filla Valeria, la qual festejava amb Sigrid i Derek Walcott els mànecs oprimits i xuclats entre els blaus inacreditables de la platja de Pigeon Point vam arribar a Castries tot just a temps per assistir a una cerimònia de "celebració" de l'esperit creatiu d'un dels artífexs més exigents del rigor poètic, artístic i teatral del món, en llengua anglesa. La dimensió vital del Carib es va desplegar en un acte de més de dues hores, en què van desfilar veus d'extrema pertinència, parlant de Walcott amb amor i respecte, veneració, en una paraula. Els convidats estrangers percebem sobretot l'essència lluminosa d'aquests mars fundacionals reflectida en el caràcter joiós, encara per expressar el dol, d'un poble la barreja de tradicionals pobles migrants de la terra es conjuga en una figura i pensament creatiu. D'això va fer Derek Walcott part del seu material de treball elevat a dimensions superiors a les lletres que només van aconseguir a la regió, esperits de la talla de Saint-John Perse, Aimé Césaire, Alejo Carpentier, José Lezama Lima i el seu admirat pintor Camille Pissarro.


Capturadepantalla20170417alas10.43.41


És un signe que reconcilia amb valors universals que s'han anat perdent, de saber que un país independitzat fa 38 anys i que va ser set vegades la Gran Bretanya i en set ocasions arrabassat per França (i al final repartit entre les dues potències a favor d'Anglaterra ), ha fundat i ara enforteix la seva identitat multicultural en la potència intel·lectual d'un home que també va rebre l'homenatge de les arts populars, representada per músics i ballarins arrelats en les tradicions més antigues de la illa; si bé amb humilitat extrema, també posseïdors d'una florent expressió.


La jornada de dol es considera històrica a Santa Llúcia ia tot el Carib Oriental. S'ha acomiadat amb profund sentiment de pèrdua i els honors més alts, a aquest home de lletres que va concebre extraordinàries obres de teatre, va explorar amb veritable fortuna la pintura, sobretot en la complexa tècnica de l'aquarel·la i va crear un cos poètic com només ho han fet els creadors inspirats per impulsos clàssics, com ho va fer també Ezra Pound.


Walcott contínua i enriqueix amb talent multiplicador aquesta mena de codificació poètica de la influència de l'aventura dels descobriments i l'arribada d'homes de les llengües més estranyes que es confronten amb la bellesa punyent del paisatge, colors d'intensitat inusitada, volcans prodigiosos -que han destruït viles senceres- com la Soufriere, sota els Pitons -aquests banyes que semblen sorgir monumentals d'una res oceànica-. Walcott tanca en versos, proses escenificades i imatges plasmades en teles i papers el missatge estètic d'una civilització contemporània única, sense deixar de confrontar misèries i corrupcions, colonitzacions d'ànima i de cos. En l'acte cultural de comiat, va sobresortir la performance d'un cèlebre actor local, qui sota una batuta cridada a la manera d'una subhasta denunciava amb humor agredolç la "venda" de l'illa sencera, a preus de ganga, als nous pirates financers , incloent alguns llocs que compten amb denominació d'llegat de la humanitat.


En aquest desplegament de participacions d'alt calibre emocional en el testimoni de la vida quotidiana de Walcott i de la seva obra, va tornar a llegir-se un dels seus poemes emblemàtics que ara m'atreveixo a traduir, "Love, after love":


ARRIBARÁ EL MOMENTO CUANDO CON JÚBILO

CELEBRARÁS TU LLEGADA

A TU PUERTA, Y A TU IMAGEN EN EL ESPEJO

Y CADA UNO SONREIRÁ AL OTRO

DÁNDOSE LA BIENVENIDA.

Y DIRÁS, SIÉNTATE ALLÍ, COME.

VOLVERÁS A AMAR OTRA VEZ

AL EXTRAÑO QUE HAS SIDO.

DALE VINO. DALE PAN.

DEVUELVE TU CORAZÓN A TI MISMO,

AL EXTRAÑO A QUIEN HAS AMADO

DURANTE TODA TU VIDA,

A QUIEN HAS IGNORADO POR OTRO

AL QUE CONOCES A LA PERFECCIÓN.

COJE Y TIRA LAS CARTAS DE AMOR DEL LIBRERO.

LAS FOTOS, LAS NOTAS DE DESESPERACIÓN.

REMUEVE TU IMAGEN DEL ESPEJO.

SIÉNTATE. FESTEJA TU VIDA.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH