Eduardo Mendoza rep el Premi Cervantes: "L'humor ho impregna tot"

|

EduardoMendozarecibeelPremioCervantes


L'escriptor Eduardo Mendoza ha rebut el Premi Cervantes aquest dijous en una cerimònia com és tradició al paranimf de la Universitat d'Alcalá d'Henares en què ha assegurat estar "perplex, atemorit i descontentament" de com va el món, que viu "temps confusos i incerts".


"Vivim temps confusos i incerts. No em refereixo a la política i l'economia. Aquí els temps sempre són incerts, perquè som una espècie atabalada i agressiva i potser dolenta, si hi hagués una altra espècie amb la qual ens poguéssim comparar", ha assegurat Mendoza en un discurs carregat d'humor i ironia.



Per contra, l'autor de 'La veritat sobre el cas Savolta' ha assenyalat que la incertesa i la confusió a què es refereix són "d'un altre tipus". "Un canvi radical que afecta el coneixement a la cultura, a les relacions humanes, en definitiva, a la nostra manera de ser al món. Però en dir això no pretenc ser alarmista. Aquest canvi hi és, però no té per què ser nociu , ni brusc, ni traumàtic", ha apuntat.


En aquest sentit, Mendoza ha esmenat una frase del Quixot --sobre la figura literària ha girat durant tota l'estona la seva discurs-- a l'asseverar que no és que "no hi hagi ocells en els nius d'antany" durant la seva tornada a casa, sinó que "n'hi ha, però són altres ocells".


Seguint aquest fil de barrejar realitat amb ficció novel·lesca, l'autor català ha reconegut que alguna vegada s'ha preguntat si el Quixot "estava boig o si fingia estar-ho per transgredir les normes d'una societat petita, grollera i tancada en si mateixa".


Així, la seva conclusió és que l'enginyós hidalgo està "realment boig, però sap que ho està, i també sap que els altres estan assenyats i, en conseqüència, li deixaran fer qualsevol disbarat que li passi pel cap".


DE PROFESSIÓ, LES SEVES LABORS


"És just el contrari del que em passa a mi. Jo crec ser un model de sensatesa i crec que els altres estan com una regadora, i per aquest motiu viu perplex, atemorit i descontent de com va el món. Però en una cosa el va portar avantatge al Quixot: en què jo sóc de veritat i ell un personatge de ficció", ha assenyalat.


EduardoMendozaCervantes


L'escriptor --que s'ha autodefinit com "Eduardo Mendoza, de professió, la feina de casa" en una defensa de la humilitat enfront de la vanidad-- ha admès haver rellegit per tercera vegada la novella de Miguel de Cervantes després de "la cordial i inesperada crida del senyor Ministre "notificant la concessió del premi.


"Vaig pensar que tenia el deure moral i l'excusa perfecta per tornar, literalment, a ballar-la. En aquesta ocasió seguia i segueixo estant, en termes generals, satisfet de la vida. De res em puc queixar i fins i tot ha millorat el meu estat de salut : abans patia petits desajustos impropis de la meva edat i ara aquests trastorns s'han tornat propis de la meva edat", ha confessat.


L'HUMOR, PREMIAT AL CERVANTES


En aquesta lectura de maduresa, el que es va trobar Mendoza va ser que hi havia un altre tipus d'humor en l'obra de Cervantes, un humor que "no està tant en les situacions ni en els diàlegs, com en la mirada de l'autor sobre el món".


Un humor que camina en paral·lel al relat i que reclama la complicitat entre l'autor i el lector. Un cop establert el vincle, passi el que passi i es digui el que es digui, l'humor ho impregna tot i tot ho transforma", ha assenyalat.


En relació a aquest descobriment, l'autor entén que en ser premiat en aquesta edició, s'ha "volgut premiar aquest gènere, el de l'humor, que ha donat noms tan il·lustres a la literatura espanyola, però que sovint i d'una manera tàcit es considera un gènere menor". "Jo no ho veig així. I encara que fos un gènere menor, igualment caldria buscar i reconèixer-hi l'excellència", ha reivindicat.


En qualsevol cas, ha reconegut que, tot i ser rebut com un llibre còmic, el Quixot ja no ho és tant a dia d'avui. "Els temps canvien i encara que l'humor és el mateix, la nostra percepció del que és còmic ha canviat.


En aquest sentit, en l'actualitat el Quixot ha perdut bona part del seu comicitat. Vist des de la meva perspectiva, els episodis jocosos no són molts ni molt variats i repeteixen un patró convencional: confusió i pallissa", ha apuntat.


L'ABANDONAMENT DE LES HUMANITATS


Mendoza també ha lamentat el 'abandonament' de les humanitats al collegi i, especialment, de l'obra de Cervantes. "En algun lloc he llegit que la presència obligatòria del Quixot en l'ensenyament no passa de ser una llegenda urbana. És cert, però tota regla té la seva excepció", ha comentat amb humor.


"Als que vam fer preuniversitari l'any acadèmic de 1959-1960 ens va tocar llegir i comentar el Quixot, tant als que havíem optat pel batxillerat de lletres com pel de ciències. A diferència del que passa avui, en l'ensenyament de aquella època prevalia l'educació humanística, en detriment del coneixement científic, de conformitat amb el lema llavors vigent: que inventin ells", ha lamentat.


Finalment, en el seu discurs Mendoza ha agraït a diverses persones el seu suport i afecte, i especialment a dos. "Una és Pere Gimferrer, que em va donar la primera oportunitat i és el meu editor vitalici i el meu amic incondicional. L'altra és, per descomptat, Carmen Balcells, l'absència entela l'alegria d'aquest acte", ha destacat.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH