La passió festiva de Don Manuel Carrillo

Edmundo Font
Diplomàtic

ArtculoEdmundoFont


Trobo mà del títol del llibre parisenc d'Ernest Hemingway, per afirmar que un llibre de don Manuel Carrillo que apareixerà a Suïssa aquest estiu, també és una festa: amb minuciositat joiosa commemora la fortalesa de les múltiplestradiciones populars dels mexicans. El manuscrit, que vaig tenir l'ocasió de llegir, va carregat de consideracions enciclopèdiques, però sense farda, i ofereix ensenyaments, a més d'entreteniment, en tres vessants: cíviques, religioses i populars. A més, servirà de guia i despertarà interès en tot caminant que es proposi incursionar en la geografia material i espiritual de diversos pobles prehispánicos i d'una antiga civilització, la mesoamericana, que es va anar conformant a través de temps immemorials amb elements d'una cultura de vigorosa identitat poètica, religiosa, artística, i històrica; i que a més, ha estat gresol d'altres tradicions mil·lenàries que s'expressen, encara avui en dia, a través de manifestacions de profund arrelament popular, i matisos, com en les arts plàstiques, d'un colorit peculiar que han plasmat també en les seves teles i murals artistes de la talla d'Orozco, Tamayo i Toledo.


El meritori, i alhora humil treball del senyor Manuel Carrillo és una detallada relació de significats de la banya de l'abundància de la creativitat i de la imaginació que abasta el croquis de Mèxic i que en una mena de marea de gratitud rep de tant en tant l'influx de reconeixement dels estudiosos enamorats dels nostres orígens.


Don Manuel Carrillo és un mexicà de soca-rel que conjuga els horitzons de sana sofisticació del seu acompliment professional, amb un lloable sentit de responsabilitat pàtria. El seu exercici literari oscil·la; va dels detalls del calendari religiós, a les efemèrides significatives, i de la minuciosa descripció històrica, a la interpretació plàstica de la dansa com a disciplina notable de nombroses expressions espirituals.


És llarga la nòmina d'homes de ploma estrangers que han rendit tribut a Mèxic amb textos que diluciden maneres de ser dels mexicans i de les seves coses, col·locats en formidables escenaris d'un país de bellesa extrema i contrastos, beneït per la mare naturalesa i per l'enginy rigorós de la mà de l'home. Són moltes les novel·les, inscrites ja en alts cànons de la literatura universal, situades en paisatges del nostre país; des dels relats de B. Traven, a l'epopeia emocional de Lowry en "Sota el Volcà". Cal recordar que aquesta última obra tracta, com si fos un personatge més, un episodi tràgic que ocorre durant la celebració d'un dia dels morts a la Cuernavaca de fins dels anys trenta.


Comptem també, en una aportació representatiu de mirades alienes, amb estudis antropològics i sociològics de significativa rellevància: són de subratllar els de Gutierre Tibón, Laurette Séjourné i Oscar Lewis, entre molts autors més; i no cal deixar de banda tampoc les fabulacions eròtiques i religioses de DH Lawrence o de Graham Green. Finalment, caldrà tenir en compte, en aquestes línies que precisen un notable rerefons nostre, a algunes obres d'art cinematogràfic tan "mexicanes" com dilucidadoras de les nostres diverses realitats, entre elles, les pel·lícules realitzades per directors tan brillants com John Houston; el geni de Luis Buñuel, o la mirada prodigiosa de Serge Eseinstein, en aquest fresc d'estampes antropològiques que segueix sent "Que Viva Mèxic".


I a què ve tanta referència a prodigioses mirades de fuereños a casa nostra? es preguntaran. La resposta rau a subratllar, precisament, la rellevància que arriba a una perspectiva que s'observa "des de fora" i que aprofita el marc sui generis, l'escenografia portentosa d'un territori esquitxat de tipus humans, flora i fauna, orografia i litorals, muntanyes i muntanyes on la vida denota trets rabiosament únics. En aquest ordre de coses es dóna també una vàlida visió, des de fora, dels oriünds del país. La mirada aguda d'un mexicà com don Manuel Carrillo (qui ha servit a l'exterior gran part de la seva vida) es proposa recuperar, organitzar, detallar, gairebé codificar les nostres costums, proposa recomanacions que agrairà qualsevol viatger que s'aparti del que succint turístic i qui es proposi assumir el prometedor contingut d'una visita, ja sigui física o virtual, a un país on la festa, els seus ritus i les seves tradicions mantenen continguts que proporcionen bells motius per celebrar l'existència.


"Festes i Tradicions Mexicanes" ens introduirà a un món viu, amb dades i explicacions pertinents; serà un valuós compendi, en els desvetllaments de la vida gairebé centenària d'un autor que expressa la seva passió pel seu poble i el seu vigorós caràcter. La lectura del seu quadern festiu es antojacomo recordatori de la transcendència que té la mínima expressió d'usos i costums d'una societat polièdrica, i dels somnis més elevats de gent que ha rebut l'herència d'una antiga civilització, inscrita entre les més vigoroses i brillants de la Història. En aquests nefast temps de malsons pírriques en els quals es pretén erigir murs criminals per dividir-nos i confinar-, és oportú tenir en ment la riquesa cultural que compartim solidàriament. Allà on ens trobem, els mexicans fem partícips de les nostres tradicions, amb extrem ànim festiu que molts anomenen "mitote", als nostres semblants.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH