La decència política

Manuel Fernando González

Junquerasipuigdemont


No seré jo el primer periodista que aplaudeixi "el do de l'oportunitat" que ha tingut el jutge Velasco per sol·licitar un canvi de destinació en ple embolic sobre el finançament del PP a Madrid, que el mateix jutge instrueix fins al juny. Ni tampoc el felicitaré per la sobtada decisió de deixar en llibertat al Senyor Granados per una fiança de quatre-cents mil euros, quan res sembla haver canviat en el seu entorn de risc. Només em quedaré amb la boca oberta contemplant com després de tant escàndol mediàtic tot segueix igual.


El ministre de Justícia reprovat no dimiteix, els fiscals també citats en seu parlamentària continuen al seu lloc i, segons em diuen, en posició encara més ferma. I, en fi, al President del Govern Don Mariano Rajoy, com diria la seva Vicepresidenta als de Podem, 'se la repampinfla'.


I, enmig de tot, un altre Ministre del Govern, sense que li caigui la cara de vergonya, "ha justificat" l'absència de la representació de l'Executiu a la Junta del Palau per raons d'estratègia política, quan aquí, el que es dilucida és si Convergència li torna els 6 milions d'euros que li reclamen a la centenària institució, malgrat el 'no' complaent de la Senyora Carulla Chup Chup que, com té tants diners, no es preocupa de "la xavalla" sobrant.


I què dir del senyor Junqueras!, tan noble i honrat ell, a qui se li atribueix el pacte de sang amb el President perquè el que ja s'ha dit i votat al Parlament sobre el tema no s'assumeixi pel Govern, establint un precedent vergonyós per al propi polític d'Esquerra republicana i, sobretot, per l'honorabilitat del propi Parlament, que es mereixia el major respecte institucional possible que no se li ha tingut des de la Generalitat.


No sé el que pensaran els votants d'Esquerra Republicana, ni si com a conseqüència d'aquest afer el Grup Parlamentari d'ERC li cantarà les veritats del barquer al seu líder. Abans, no fa gaire, en les assemblees sí que les cantaven als Puigcercós i Carod Rovira. Ara, com estan tan a prop d'aconseguir poder, sembla ser que no, és a dir, que no toca. És una pena, perquè en ignorar aquest valor assembleari han deixat sola a la CUP en això de la decència nacional de Catalunya, pas previ, molt important crec jo, per aconseguir que el referèndum del sí o sí, tingui credibilitat entre els "no creients", com el que aquí signa i rubrica i espera esdeveniments.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH