Els CAPs del Consorci Sanitari de Terrassa es mobilitzen davant la falta de personal

|

ConsorciSanitariTerrassa


Els set Centres d'Atenció Primària del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) --Anton de Borja, doctor Joan Planas, Matadepera, Sant Genís, Sant Llàtzer, Terrassa Est i Terrassa Nord-- viuen una situació crítica mentre les institucions responsables no responen a les seves demandes. La plantilla actual s'està jubilant, la Generalitat va prendre les regnes i ha impedit al CST contractar més personal i per si fos poc han de fer front a un lloguer de 600.000 euros quan, en general, les autoritats solen atorgar una cessió als organismes sanitaris.


Per aquesta raó, Metges de Catalunya CST i l'Associació Professional de Facultatius (APF) del CST han iniciat una campanya de recollida de signatures per reclamar que se'ls doni el tracte "normal" en aquesta època de crisi.


Les seves reclamacions "són assolibles i concretes", assegura el portaveu de l'APF, Xavier Lleonart a CatalunyaPress. En primer lloc, demanen que es substitueixin els treballadors que s'han jubilat. "En l'actualitat, al CAP Sant Llàtzer s'han jubilat 16 professionals que no van a ser reemplaçats", denuncia Lleonart. La gestora autònoma responsable del CST ha perdut la seva autonomia pressupostària a favor de la Generalitat que no els ha atorgat "cap partida per cobrir aquestes baixes", ni tan sols tenen pressupostos auditats per al Consorci, de manera que els professionals que segueixen en plantilla han de assumir més volum de treball.


En aquest mims CAP, del qual l'APF ha extret més dades, les llistes d'espera "superen ja els 30 dies i encara ha d'arribar l'estiu", alerta Lleonart, recordant que a l'estiu anterior els ciutadans van arribar a esperar "fins a dos mesos "perquè l'atengués el seu metge. I mentre el degoteig de professionals segueix i els ciutadans pateixen les conseqüències. "8.500 adults i 2.500 nens no tenen assignat un metge de capçalera ni pediatre", 11.000 persones de 41.164 persones que tenen assignades aquest ambulatori, "un quart de la població". I la situació empitjora en parlar del servei d'odontologia, "un únic odontòleg es fa càrrec de la població assignada el Sant Llàtzer i part de la del CAP Terrassa Nord" explica Lleonart a CatalunyaPress.


I mentrestant "el CST no pot fer res perquè l'Institut Català de la Salut no l'hi permet". I llavors arriben les baixes per estrès, una doctora ha confessat al portaveu de l'APF que "fa mesos que no acaba el seu torn abans de les 21 hores, quan el CAP tanca a les 20 hores" i ja hi ha cinc metges i dos pediatres de baixa. Si tan sols es poguessin cobrir les baixes provocades per les jubilacions aquesta situació milloraria, "no demanem res inabastable" assegura Lleonart.


En matèria econòmica, Lleonart critica la nova redistribució pressupostària de la Conselleria de Salut de Toni Comín, que "no incrementa els recursos". Així les coses, amb el nou càlcul usat per elaborar els pressupostos per a Atenció Primària només ha permès que dos dels set CAPs que gestiona rebin una partida (50.000 € per al Sant Llàtzer i 80.000 per al CAP Terrassa Est), la resta de centres s'han quedat sense res.


Un cas serveix d'exemple. El CAP Terrassa Nord dóna atenció a una zona de menor apoderament econòmic i part de Matadepera, on la renda és molt més alta, i per tant s'han quedat sense partida. El portaveu del CAP lamenta que "malgrat que la fórmula no és dolenta, les quantitats que s'atorguen són ridícules" i denuncia que possiblement "el 2018, el CST encara tindrà menys recursos".


SITUACIÓ EXCEPCIONAL


Des de l'Associació de facultatius són conscients que el sistema sanitari català, per desgràcia, es troba en situacions similars, però en el cas de Terrassa es viu "una anomalia excepcional", com qualifica Lleonart.


"L'Hospital Sant Llàtzer (del CST) ha de pagar un lloguer de 600.000 euros a l'any al consistori de Terrassa a través de la Fundació Sant Llàtzer, gestionada al 100% per l'ajuntament" denuncia el portaveu de l'APF.


Es tracta d'una situació excepcional en la sanitat catalana ja que normalment els equipaments que una Administracióno empresa pública cedeix a una altra s'acostuma a fer en règim de cessió i no de lloguer.


"És un traspàs de fons sense que ningú es gasti un euro més" assegura Lleonart, perquè si el CST no hagués de pagar el lloguer de l'Hospital ho podria invertir en contractació de més personal, sempre que s'aixequés el veto de contractació.


UNA REIVINDICACIÓ CIUTADANA


Finalment, el portaveu dels facultatius no reclama augment de sous, sinó millores dels professionals que repercutiran directament en uns ciutadans que han d'esperar més d'un mes per a ser atesos a causa d'aquesta situació.


Per això, l'APF i els facultatius han llançat aquesta campanya a nivell autonòmic i civil. Lleonart ha avançat a CatalunyaPress que han fet arribar la seva plec de peticions a totes les administracions ia la societat civil "qui pateix les conseqüències també" i ja s'ha reunit amb una agrupació política de l'ajuntament de Terrassa i espera que en "els pròxims dies ens puguem reunir amb l'alcalde, Jordi Ballart".


I esperen que finalment, els deixin de cobrar el lloguer i sobretot que el Departament de Salut "no s'estalviï ni un euro" i acordi els traspassos econòmics per poder contractar nou personal per cobrir a tot el personal que es jubila perquè els ciutadans rebin l'atenció que mereixen.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH