El cas Rosell i Andorra

Robert Pastor

Rosell 1


La situació actual de l'anomenada operació Rimet torna pesar sobre la imatge d'Andorra, amb força paral•lelismes amb la intervenció de la Banca Privada (BPA). En primer lloc, hi ha la promoció des dels Estats Units, en aquesta oportunitat via FBI. En segon lloc, l'empresonament sense fiança d'un andorrà, l'exconseller (regidor) de Finances del comú de Sant Julià de Lòria, Joan Besolí, ara a Soto del Real (Madrid) per ordre de la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.


Han sorgit diverses veus criticant aquests empresonaments preventius, també de l'expresident blaugrana, considerat excessius. No es veu clara la possibilitat que els engarjolats puguin destruir unes proves ja obtingudes durant les investigacions, que han portat a escorcolls, també a propietats de Besolí al principat pirinenc. 


Igualment hi ha diverses coincidències en dubtar de les possibilitats de fuga, més encara que de Rosell, de l'andorrà. Perquè la disponibilitat a extradir d'Andorra a Espanya un acusat d'aquesta mena de delicte, quan la procedència del capital evadit s'ha qualificat d'il•legal, I sobretot perquè l'ex conseller lauredà, si va ser detingut a Barcelona és perquè s'hi troba, atent a l'evolució d'un fill, greument ferit en un accident domèstic del qual li han pronosticat greus seqüeles permanents.


No es pot dir que Besolí arrossegui una bona temporada. Arran de l'ús indegut de targetes de crèdit de la corporació per a ús privat dels cònsols (presidents de l'òrgan de govern local) Montserrat Gil i Manel Torrentallé, va rebre una condemna subsidiaria menor, a tres mesos condicionats de presó, multa i inhabilitació per dos anys, per no haver denunciat uns fets que, pel càrrec, devia conèixer.


Després va venir l'accident del fill. Finalment, es troba al centre peniteciari de Soto del Real, amb els càrrecs coneguts de participar en els procediments per amagar i "rentar" fons de Rosell i de l'expresident de la Confederació brasilera de futbol, RicardoTeixeira


Les suposades activitats quaificades com a delictives es hauria realitzat a través d'empresas participades com a consoci pel mateix experesident blaugrana, entre les quals Uptrend i, radicada a Sant Julià, la gestoria Comptatges SL, que va ser escorcollada a començament de setmana durant quatre hores, per membres dels cossos de seguretat espanyol i local, i en presència del fiscal general i de la batlle (jutgessa) Canòlic Mingorance, andorrans.


Aquesta gestoria es va encarregar dels tràmits perquè el brasiler Teixeira obtingués la residència passiva (fiscal) a Andorra al qual, efectivament, li va concedir el govern, però li va retirar en arribar al primer any de la concessió, en constatar que el beneficiari no havia complert el requisit obligatori d'haver-se estat al país, efectivament, la majoria de dies establerta, de més de 180.


Conegudes les relacions de Rosell amb el Brasil, des dels temps què va ser responsable de la transnacional Nike a l'Amèrica llatina, Besolí hauria estat l'instrument -d'altres en diuen testaferro- per a la recepció i disposicions finals dels suposats fons fruit de les comissions que ara es consideren il•legals pels drets d'explotació de partits de futbol i d'imatge, que abans haurien passat per diversos paradisos fiscals i per empreses més o menys "fantasmes".


El cunyat d'aquest andorrà, Andreu Ramos, empresari d'Alàs, poble de la veïna comarca de l'Alt Urgell, és un altre dels detinguts inicialment en l'operació juducial i policíaca, sense que la seva situació l'hagi portat també a presó preventiva, pel que es dedueix de l'aute de la magistrada Carmen Lamela.


Les relacions de Rosell amb Andorra, més enllà de compartir empresa amb Besolí, venen de lluny. Va tenir al Principat un important suport a la campanya que el va portar a presidir el Barça. Un cop al càrrec va nomenar directiu responsable del àmbit de l'esport de formació, i vicepresident de la Fundació del club Ramon Cierco, el germá petit dels dos principals propietaris de la Banca Privada d'Andorra.


Quan va esclatar l'escàndol de l'entitat financera, amb la intervenció i fallida posteriors, "Tito" Cierco, com se'l coneix popularment, va presentar la dimissió -acceptada- dels càrrecs directius a l'entitat blaugrana, però el van conservar entre ells, com a vocal, sense responsabilitats concretes.


Sens dubte aquest nou afer permetrà un altre seguit d'opinions, més que informacions, tot ressucitant la condició ja justament anul•lada d'Andorra com a paradís fiscal, i de la desapareguda Banca Privada, més enllà de la dissort que pugui mantenir-se sobre Besolí.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH