Per què no es va parlar de fusió d'Ajuntaments?

Alejandro de Diego Gómez

Secretari d'Administració Local.

Despoblacionrural


S'acaba de celebrar a Osca el II Congrés Nacional de Despoblació en el Medi Rural amb gran èxit tant d'assistents com de ponents i en què s'ha parlat sobre la situació actual, que és més urgent cada dia, i les possibles mesures a adoptar, encaminades, bàsicament, a l'aportació de fons, l'elaboració d'estratègies publicasy la implicació de la Unió Europea.


Jo estic d'acord amb pràcticament totes elles, però hi ha una cosa que m'ha resultat molt sorprenent i és que en un Congrés sobre Despoblació Rural no es tracti d'una de les mesures que, si més no, haurien d'haver estat a sobre de la taula, com és la fusió d'ajuntaments. No havent merescut més consideració que la referència feta per la Cap de Gabinet de la Diputació d'Albacete per rebutjar-la, quan, encara que aquesta no és la pitjor província, però està per sota en tots els indicadors relacionats amb el minifundisme local: no té cap Ajuntament per sobre dels 35.000 habitants excepte la capital, la mitjana d'habitants per Ajuntament és un 21% més baixa que la nacional i el nombre de veïns per regidor també és un 28% menor, de manera que no voler parlar d'això sembla més bé una frivolitat.


El medi rural té possibilitats però no poden ser a canvi de sacrificis dels seus habitants que veuen com en llocs propers, de major població, gaudeixen d'unes prestacions que ells no poden ni imaginar, perquè, segons les dades oficials, als veïns dels petits Ajuntaments la prestació de serveis li costen un 33% més que als que viuen en altres d'entre 5.000 i 7.000 habitants, que al meu parer és cap a on hauríem de caminar, ja grans suporten unes despeses generals de pràcticament el doble.


Però no es tracta només d'injectar fons sinó de tenir administracions prou capacitades per gestionar-los amb eficàcia i eficiència. I aquestes no poden ser les que reflecteix la planta municipal actual, on el 60% dels ajuntaments tenen menys de 1.000 habitants, dels quals 2.800 no arriben a 250 i 1.270 ni tan sols a 100. I si baixem al detall sobre la seva representativitat veiem com en els de menys de 1.000 habitants hi ha, de mitjana, un regidor per cada 53 veïns, en els de menys de 250 un per cada 28 i en els de menys de 100 un per cada 19, mentre que en els que estan entre els 5.000 i els 7.000 habitants hi ha un per cada 450 veïns, el que sembla indicar major múscul, i per tant més capacitat d'organització i gestió per a establir unes bases sòlides amb els diners que es pogués invertir que assenteixen població i no simplement, com fins ara, aconseguir un efecte efímer.


Segurament sentirem que els edils d'aquests miniajuntaments no cobren res. Però és que aquesta no és la qüestió. Un Ajuntament no és una ONG, no pot estar a expenses de la bona voluntat dels seus representants. Un Ajuntament és una administració pública, amb totes les lletres i amb totes les seves conseqüències. I això és el que necessita el medi rural perquè es puguin aplicar amb eficàcia totes aquestes mesures, estratègies i inversions. I encara que sigui veritat que la immensa majoria no cobren el que si és cert és que tots ells tenen la seva seu en una Casa de la Vila, i aquesta sí que té les seves despeses, habiendouna per cada 285 habitants de mitjana en els municipis de menys de 1.000 habitants , per cada 116 en els de menys de 250, o per cada 58 si no arriben a 100. La qual cosa és insostenible, social i econòmicament.


I el inconcebible és que en un Congrés sobre despoblació rural no es parli de tot això. No dic que es faci bandera de la fusió d'Ajuntaments, com fem molts, però sí que es parli sense por ni reserves. Que hi hagi, si més no, una mesa específica sobre aquest tema perquè es puguin valorar els pros i els contres. I si es va en aquesta línia o en la contrària que sigui amb fonament i després d'un procés de diàleg, no de menyspreu a una proposta que té la mateixa legitimitat que qualsevol altra. El contrari és seguir amb la política de grans paraules i grans projectes però alhora de l'estruç, mentre que cada dia se'n va més gent dels petits pobles, amb el que suposa de drama social, personal i familiar que crec que cap volem.



Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH