La Guàrdia Civil assumeix el protagonisme per frenar l'1-O

|

urna 1

La investigació judicial sobre el referèndum en mans de la Guàrdia Civil.


La Guàrdia Civil ha assumit el protagonisme de la investigació judicial que supervisa cada un dels passos que va donant el Govern per convocar el referèndum independentista anunciat per a l'1 d'octubre.


L'Institut Armat ha fet de policia judicial des que el 27 de gener verifiqués les declaracions del jutge i exsenador d'ERC, Santiago Vidal , sobre un cens il·legal amb dades fiscals dels catalans.


L'última actuació de la Guàrdia Civil va ser aquest dijous, quan dos agents de paisà es van presentar al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per notificar a la direcció l'acte judicial en què se sol·licita informació detallada sobre els organitzadors i el pagament de l'esdeveniment celebrat el 4 de juliol en què es va presentar la llei per celebrar el referèndum.


L'Institut Armat ha obviat aquestes crítiques per anar de la mà en els últims mes de la Fiscalia i del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que acumula la pràctica totalitat de les diligències judicials relacionades amb els preparatius del referèndum.


CRONOLOGIA DE LES ACTUACIONS DE LA GUÀRDIA CIVIL


Guàrdia Civil

La Guardia Civil ha actuat per ordre judicial.


Aquestes són, per ordre cronològic, les actuacions de la Guàrdia Civil a Catalunya en les quals, en compliment del mandat judicial, ha pres declaració a funcionaris i responsables d'empreses que opten a ser adjudicatàries dels contractes amb els quals la Generalitat tracta de burlar la prohibició del Tribunal Constitucional (TC) .:


27 DE GENER: La Fiscalia demana a la Guàrdia Civil que assumeixi les funcions de Policia Judicial per verificar les paraules pronunciades en diverses conferències pel jutge i llavors senador d'ERC Santiago Vidal. En aquestes conferències, va afirmar que la Generalitat disposava "de manera il·legal" de les dades fiscals dels catalans. També va assegurar que el Govern estava classificant als jutges segons la seva ideologia.


24 DE MARÇ: La Fiscalia Superior de Catalunya anuncia l'obertura de diligències d'investigació, en col·laboració amb la Guàrdia Civil, per si la Generalitat està preparant ja el seu anunciat referèndum d'independència, basant-notícies ia l'anunci publicat a la premsa d'aquesta campanya sobre el registre de catalans a l'estranger.


31 DE MARÇ: La Guàrdia Civil es persona per ordre de la Fiscalia en una vintena d'empreses tecnològiques, consultores i de ciberseguretat, a les que dóna un termini de vuit dies perquè lliurin la informació sobre els contractes intercanviats amb la Generalitat en el seu intent d'disposar d'una 'estructura d'Estat' per a la sedició, incloent els seus propis serveis d'intel·ligència i agència tributària. El Ministeri Públic va apreciar possibles delictes de sedició, malversació i desobediència en el pla del Govern per procedir a la "desconnexió" d'Espanya, advertint a les empreses de les seves responsabilitats penals per la seva col·laboració amb un referèndum il·legal. El 27 de juny la Generalitat va informar que les dues empreses que havien optat al concurs per a l'adquisició de 8.000 urnes havien renunciant a aquest, obligant el Govern a buscar alternatives.


8 DE JULIOL: La Guàrdia Civil pren declaració a la comandància de Travessera de Gràcia a diversos funcionaris de la Generalitat per la seva implicació en l'elaboració del web del Pacte paper Referèndum i en la campanya institucional que animava els catalans que viuen a l'estranger a apuntar-se en l'anomenat "Registre de catalans a l'exterior". L'Institut Armat també va prendre declaració a l'empresa de comunicació que es va encarregar de fer la campanya publicitària del registre de catalans a l'exterior.

13 DE JULIOL: Agents de la Guàrdia Civil van al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per presentar un acte del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona en què se li notifica que disposa de cinc dies per informar sobre el lloguer d'aquest espai per l'acte en el qual el Govern va donar detalls de la llei amb la qual es pretén convocar el referèndum de l'1-O. En aquest acte, celebrat el 4 de juliol, el president Carles Puigdemont i el seu vicepresident Oriol Junqueras van tractar de convèncer, acompanyats pel Govern --remodelado aquest divendres-- que la llei de convocatòria complia les garanties democràtiques. Dos agents de paisà van notificar que el jutge exigia detalls sobre qui va pagar i va organitzar aquest acte.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH