La vaga dels examinadors de Trànsit

Manuel Fernando González

Vaga examinadors autoescoles


Camina aquest col·lectiu escalfant l'ànim, no dels que no els paguen els endarreriments o no els pugen el sou, sinó de les veritables víctimes d'aquest nou conflicte laboral: els pobres aspirants, fills nostres tots, mileuristes per naturalesa, que han pagat a preu d'or les autoescoles i a Trànsit les seves matrícules i classes teòriques i pràctiques per assolir el dret de poder examinar-se amb tota la por del món.


Per si fos poca la gràcia que té la cosa, resulta que és ja un rumor clamorós el que, en aquests dies de conflicte -quan toca examinar, que algun dia deixen els huelguistas- els molt cabrejats examinadors s'estan carregant presumptament de forma massiva a les pobres criatures, que no tenen cap culpa de l'embolic que s'ha muntat, i que van en la jornada que els han deixat a treure el carnet.


Si això és així -les estadístiques ens ho diran aviat- és per emprenyar amb el sistema i muntar una grossa a la totalitat dels protagonistes del conflicte, examinadors especialment.


Per si els serveix d'alguna cosa, els explico l'experiència que vam viure els que vam inaugurar la Facultat de Ciències de la Informació -que així es deia la nostra desgraciada carrera de periodista- a l'Autònoma de Barcelona, que durava cinc anys i prometia la seva, ja que el professorat penene, s'havia escollit de diversos campus americans i europeus, per tal de tenir a Catalunya una Universitat semblant a la dels països més avançats del món mundial.


La veritat és que, al segon any d'estar allotjats en un edifici que no era el de la cursa, els joves professors interins van entrar en vaga per uns drets tan justos com els dels actuals examinadors de trànsit. Una vaga que va durar "tot el curs", de setembre a juny. O sigui: que no vam poder fer classes tot i que havíem pagat religiosament una matrícula que, comparada amb la d'avui, era una veritable salvatjada, i això que la d'ara és infumable.


La veritat és que els nostres penenes no ens van voler fastiguejar i, per no fer-ho i acabar de deixar en evidència al Ministeri, van acordar posar-nos a tots a la casella de la nota final un cinc pelat cum laude, que ens va salvar els diners i va deixar al Govern en el més gran dels ridículs.


Va ser justa la decisió?: No ho sé. El que sí que sé és que els alumnes vam quedar satisfets perquè no vam perdre els nostres diners -pagat en dos terminis- i els 'penenes' van guanyar finalment aquella vaga. Al curs següent hi va haver de treballar el doble, però cap ens queixem.


Si l'exemple serveix per a alguna cosa, prenguin nota els examinadors de trànsit, que dels encerts dels altres també s'aprèn.


Article publicat originalment en CatalunyaPress .

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH