Un bon 'llibre d'estiu'

Miquel Escudero

llibres

El retorn de Martin Guerre 'tracta d'un cas real que va succeir a França, durant el segle XVI.


A l'estiu, durant les vacances, molta gent disposa del desig de tenir un llibre que llegir. Jo em permeto proposar, a qui em vulgui atendre, 'La dona de Martin Guerre' (Regne de Rodona) de l'escriptora nord-americana Janet Lewis. És un llibre curt, traduït magistralment per Antonio Iriarte i escrit pel seu autor amb un esplèndid gust i talent, qualitat que facilita una relectura sempre joiosa, en qualsevol estació de l'any. "Els boscos amarilleaban, però les seves fulles encara oferien abundant ombra".


Amb aquesta novel·la, Janet Lewis va iniciar una sèrie de tres llibres sota el títol 'Casos de proves circumstancials'. Rubén Darío va publicar el 1914 'El conte de Martin Guerre', en un diari argentí. I el 1982 Gerard Dépardieu va interpretar al protagonista desaparegut, a la pel·lícula 'El retorn de Martin Guerre'. Es tracta d'un cas real que va succeir a França, durant el segle XVI. Un ric hereu pagès, casat i amb un fill, un dia se'n va anar i no va tornar a casa fins a més de deu anys després. En l'interval, va aparèixer un impostor, en tot igual al desaparegut i ho va suplantar. Al cap d'un temps van sorgir seriosos dubtes sobre la seva identitat i es va arribar a un llarg i tortuós procés judicial, en el qual va intervenir com a espectador un jove magistrat: Michel de Montaigne. Hi va haver el que s'anomena anagnòrisi: reconeixement de dos personatges als quals les circumstàncies van separar, una prova d'identitat. Per aquell temps no hi havia 'empremtes digitals', fotografies ni la prova de l'ADN.


Es debat aquí al voltant de la veritat, cosa que no es pot canviar encara que es vulgui, i com es pot arribar a preferir seguir enganyats. Una gran onada de malentesos i desgràcies. Què sentia la dona de Martin ?: "Llavors Bertrande va notar en la seva galta els llavis barbados i sobre les seves espatlles el pes de les fortes mans; va sentir com un xoc la masculinitat real de l'abraçada ". "La joventut i la bellesa de Bertrande es van accelerar; juntament amb la consciència de les dues, el seu desig pel seu marit es va fer més profund ". Tement estar atrapada de manera inexorable, va sentir com l'envaïa el pànic; profundament agitada i espantada. Ningú va sentir les seves paraules. Tots li carregaven la responsabilitat que ella no tenia, ni podia assumir. Després del desenllaç del judici no va quedar ulterior constància de Bertrande, però "quan l'odi i l'amor junts han consumit l'ànima, és rar que el cos pugui perdurar molt".



Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH