Política per a la felicitat de la nació

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

Enrique Pea Nieto

Enrique Peña Nieto, president de Mèxic


Un dels camins més perversos per manipular a les persones inicia justament en la poca capacitat de discerniment de qui són els considerats objectes pel mangoneador. Si aquesta acció és realitzada per algú amb el poder d'alterar les conductes d'una societat al grau d'impedir que les seves opinions aflorin i la seva actuació es desenvolupi de manera lliure, llavors estem davant d'un veritable depredador de la raça humana.


Aristòtil va considerar que ésser humà implica la necessitat i el compliment de viure socialment i perquè això sigui adequat suposa l'establiment de certa organització que es constitueixi com a base de l'ordre i per descomptat de la felicitat que s'aconsegueix en el marc de l'ètica com a base de la justícia. Si la tasca de l'ètica és assolir el bé suprem -entenent felicitat-, l'estat de neguit de les societats del segle XXI, és resultat de l'absència d'ètica dels seus governants?


En la concepció aristotèlica és la política el camí més important per ser feliç, sempre que l'exercici d'aquesta, assumeixi que el coneixement polític suposa saber de les "altres ciències", constituint els objectius de totes elles per aconseguir el benestar dels humans . Per descomptat en l'anàlisi d'aquests temes, s'arriba al detall de discernir sobre qual és el bé més gran si passa que es contraposa el d'un individu i el de la polis. Es defuig aquesta distinció quan les comissions de drets humans semblen ignorar el patiment de les víctimes? Què tan infeliç és un poble que opta pels linxaments, l'ocultació de la veritat i l'odi contra allò que en algun moment va triar "democràticament"?


El dia d'ahir, alguns erudits van recordar que l'ONU ha establert el 30 de juliol com el dia de l'amistat, mateix que va ser precedit pel de l'eliminació de la discriminació contra les dones i un altre en contra de la tortura. Quin significat té per a qui compleix un any mes de vida si ningú li ha permès entendre el valor de la vida? N'hi haurà prou la simple celebració per donar-li contingut a un tema com l'amistat o el rebuig a la violència? Tot això deixaria de ser un tema de contesa si els governats -en aquest cas- fossin veritablement experts en totes les ciències, qüestió definitivament difícil d'assolir si els propis governants pateixen d'ignorància o de manera intencional oculten el coneixement. Quina hauria estat la reacció popular, enfront de "les reformes de gran calat" si els actors d'aquest segle sabessin que a la presidència de López Portillo es van instrumentar reformes, educatives, agrària, administratives i fins polítiques? Es podria vociferar si abans de l'al·legat s'haguessin estudiat els èxits i retrocessos d'aquelles reformes? No van ser les nacionalitzacions i expropiacions -llum, petroli i fins bancs- històriques una mena de reformes? Què tenen de millor les últimes amb les històriques? Es va aconseguir la felicitat del poble en el passat?


Com ensenyar Sòcrates, només a partir de la humilitat de reconèixer el poc que se sap és que podem arribar a coneixements més amplis; i si el coneixement va més enllà de la denúncia de l'escàndol pels robatoris, mals exercicis financers i fins ambicions desmesurades, potser aconseguim dignificar a una activitat que molts critiquen tot i que la majoria d'aquests anhelen ser subjectes de la política.


A propòsit d'una competència política, a Nicaragua es van publicitar els principis de l'ètica electoral en la qual es va acordar que "en la competència política cívica no han de tenir cabuda ni tan sols les ofenses personals, molt menys les agressions físiques, la falta de respecte a la llei ni l'alteració de la tranquil·litat social". Quin tant d'aquesta ètica va moure l'organització del primer seminari internacional "Per Repensar el Futur Davant l'Era Trump"?, al qual van arribar com a veritables amics els líders de tots els partits mexicans. Per què els mitjans es van ocupar més de les opinions particulars de cada un dels líders partidistes, que de l'essència de l'esdeveniment?


Igual que ocorre en qualsevol confronta -deportiva, d'oratòria, científica- sempre hi ha vencedors i vençuts, lesiona el bé comú el que de forma constant els segons es neguin a respectar els resultats? doncs a fi de comptes el no haver guanyat no els resta ni una mica als seus drets i dignitat.


Coincidim amb els qui consideren que cada procés electoral hauria de ser un espai educatiu perquè tots -partits, col·laboradors ciutadans i electors- aprenguin de civisme més que de venjances, odi i agressions. Qui perd si cada exercici electoral deixa de ser un triomf de la institucionalitat o la legalitat? Quants diners s'estalviaria el país, si per la via del respecte s'evita injuriar a les autoritats, els candidats i tots els partícips en les campanyes? Per què la transparència electoral ha degenerat en inspeccions de "autoritats externes" que parteixen de cas que els participants són tramposos?


Que meravellós que els partits considerin la possibilitat d'anar en aliança, sempre que en aquesta suma no es traeixin els principis bàsics de cadascuna de les parts i per tant els ciutadans que s'identifiquen amb aquests pensaments. La aliances han d'estar encaminades al fet d'aconseguir el govern o el seu fi primordial haurien de ser el bé comú i la felicitat dels governats?


L'avui dirigent del PRI afirma que tots hi caben i que totes les veus serien escoltades; però temps ha que molts individus i sectors coincideixen que l'exclusió sobretot dels que tenen el cocció històric i d'experiència ha patit les conseqüències de la marginació. Els coneix aquest líder? Sap qui constitueixen el "tots"?


En pocs dies es celebrarà l'assemblea, tant de bo que de la mateixa manera en què es ufana per dialogar amb els dirigents d'altres partits, ho faci amb els líders interns de l'institucional.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH