Vacances, per fi junts?

Román Pérez Burin des Roziers


Nens i adolescents esperen amb fervor l'arribada de les vacances d'estiu. És el final de les classes, i també de bona part de les obligacions quotidianes. Canvien les activitats, els horaris, i hi ha més llibertat per disposar del temps al seu grat.


Per als pares conciliar la vida laboral i la vida familiar no és tasca fàcil. Les vacances estivals no són una excepció; solen representar un esforç organitzatiu, logístic i econòmic.


Però també és una oportunitat per compartir un temps de vacances en família, en la mesura del possible. Per als fills no només és important que es faci per ells sinó també amb ells. Poques coses els fan més feliços de sentir que els seus pares volen fer coses amb ells, que busquen l'ocasió i que prenen les mesures per aconseguir-ho.


En parlar de vacances solen venir-nos al cap imatges idíl·liques i paradisíaques, barreja del bombardeig publicitari i de somnis propis i aliens. Però no es tracta de fer la carta als Reis Mags sinó de passar temps junts sense les obligacions escolars ni laborals.


És una oportunitat per estar més presents en la vida quotidiana dels seus fills, 

d'experimentar moments junts en un clima de major distenció. Moments en què prevalgui el desig de passar-ho bé i de gaudir de la mútua companyia més que l'educar i governar la vida dels fills.


És un moment per relativitzar els ideals i les expectatives elevades de manera que es pugui gaudir en la mesura del possible del fill que es té. Un fill que no és perfecte ni respon a totes les expectatives dels seus pares, així com els seus pares tampoc són perfectes ni satisfan totes les seves expectatives.

És una oportunitat de compensar el "TDAH" dels pares, aquest dèficit d'atenció i de presència en la vida quotidiana dels seus fills que solen arrossegar durant tot el curs. Segurament això requerirà mantenir a ratlla el conjunt de dispositius electrònics en què nens i adolescents troben companyia habitualment. Són canvis i adaptacions que comporten un cert cost, encara que seria més pertinent prendre-ho com una inversió.


Les vacances són una ocasió per fer coses diferents a les habituals, donant més lloc al fet que els fills ocupin un lloc actiu i agent. Poder fer activitats noves, provar coses, jugar junts, passar temps junts, compartir espais. És una oportunitat i alhora un repte. Perquè hauran obstacles, es produiran conflictes i passaran les coses que habitualment acostumin succeir entre els germans, entre els pares, entre pares i fills. Tot això també forma part del passar temps junts. El que canvia és que el context dóna l'opció de tractar-los de una altra manera, d'implementar altres recursos, de dedicar un temps, una atenció i una paciència que no és la de la dinàmica de la resta de l'any.


Els diferents moments de gaudi i de conflicte, de coincidències i de divergències, d'activitat i de calma van teixint la trama de vacances. Una convivència que permeti anar-se coneixent i reconeixent, en les característiques de cada un, en els canvis que el creixement produeix en els fills. Una convivència que sigui inclusiva i respectuosa de les subjectivitats dels seus membres, on cadascú pugui ser acceptat i estimat tal com és.


Una convivència que col·labori a donar sentit a la vida familiar, que faci palpable el gust d'estar en família. Que a més de les càrregues i de les responsabilitats que comporta es pugui experimentar el plaer de poder gaudir d'aquesta família que tant costa de formar i mantenir.


El temps de vacances en família pot ser que sigui un tant efímer, però no per això deixa de ser altament significatiu i substancial. Ho és pel que permet experimentar en família, però també per la il·lusió i l'esperança que pugui despertar de tornar-se a repetir. I potser amb una mica de sort alguna cosa del que s'ha viscut en elles acabi formant part dels records inesborrables que acompanyin el fill una vegada adult, l'infant o l'adolescent que va ser i del vincle que va tenir amb els seus pares.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
La normalitat és rara
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH