Veneçuela som tots

Manuel Fernando González

Veneçuela


Veneçuela entra, a partir d'avui, en un ombrívol túnel de descrèdit internacional de la mà d'un goril·la polític del qual no s'entreveu la llum de sortida. En aquest punt, demano perdó als goril·les per robar-los la bona imatge que ens va projectar a través de la televisió i el cinema la inoblidable zoòloga californiana Dian Fosey. Un simi gegantí que ha ficat al seu país en una sagnant travessia cap a la dictadura que, als que tenim amics o familiars malvivint allà, ens té angoixats i indignats per no saber com ajudar-los. No ens oblidem que la pàtria de Simón Bolívar va ser terra d'acollida i de treball per a molts exiliats i emigrants espanyols en èpoques molt dures i difícils de la nostra història.


Ahir contemplava una foto de família de la cúpula militar veneçolana que ha deixat indefensa al seu propi poble i en ella, només veia individus sobrepassats de pes i carregats de medalles que em retornaven a la memòria les imatges dels Batista, a Els Somoza, al mateix Pinochet, a Leónidas Trujillo, l'argentí Videla o al també veneçolà General Juan Vicente Gómez qui va governar tota la seva trista vida al país des de 1908 fins a 1935 en què va morir sense que ningú aconseguís apartar-lo del poder, després de tancar la Universitat central de Veneçuela després d'haver provocat una terrorífica matança d'estudiants allà pel ja molt llunyà 1928.


Ara arriba el conductor d'autobusos Nicolás Maduro i amb ell, el model cubà que promet deixar empetitits als germans Castro, els seus admirats amics. I encara que Fidel Castro i el seu pelut bolivarià Hugo Chávez ja no existeixin, queden les seves imatges en guix o en bronze que aquest primat 'colorao' treu en processó cada vegada que els seus compatriotes li demanen urnes i democràcia.


Suposo, que a la vista del que passa els professors Moneder, Iglesias i Errejón s'han d'haver tancat en algun lloc secret de la seva Universitat Complutense per dissenyar una nova estratègia que els eviti avergonyir en públic de ser mentors i sobretot, amics, de semblant 'truño' internacional. Els propers mesos ens diran si en aquest país, encara anomenat Espanya, la gent els retira el crèdit per la seva dissimulació vergonyant del que passa a Veneçuela i els obliga a canviar el discurs podemita sobre aquesta salvatjada que ja no té per on agafar-se.


A mi, personalment, m'és igual el que pensin. Només vull que els veneçolans acabin amb aquest malson i que una guerra civil no se sumi a més a la repressió que ja pateixen. Si vostès se senten demòcrates, siguin de la ideologia que siguin i votin a qui votin, no tinguin cap dubte: ara mateix, Veneçuela som tots i la seva democràcia és també la nostra. Defensem-la.

1 Comentaris

1

No puedo compartir tu análisis, por la sencilla razón de que los acontecimientos no son nunca neutros y siempre se utilizan y manipulan en beneficio propio. ¿Cuántas Venezuelas hay en el mundo? ¿Por qué no tienen ni un minuto en las televisiones españolas...? Simplemente porque con Venezuela desgastan a la izquierda española... Si, a la izquierda en su conjunto... y nosotros los progresistas dando por buenos todos los análisis de la oligarquía venezolana. Hablas de democracia, te debe encantar la de los países de Golfo, la de China, la de Rusia, y porque no la española que por unos Twits te cae prisión. Mucha miopía veo entre los que se llaman demócratas y de izquierdas. Mucha complacencia hacia una derecha mediática que transforma un atentado contra la policía en una acción de represión de Maduro. Con artículos como el tuyo se demuestra que la derecha a ganado la batalla intelectual. Y después nos extraña que 7 millones de personas voten al PP... Vaya miopía, compañero...

escrit per Josep Estalella 06/ago/17    11:35 h.

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH