El Tribunal de Corts d'Andorra arxiva la querella contra Jordi Cinca

|

Jordi cinca


El ple del Tribunal de Corts d'Andorra ha arxivat la querella presentada per l’expresident d’Orfund Joan Samarra contra el ministre de Finances, Jordi Cinca, i l’extreballador de la refinadora de matèries precioses Manuel Terren. 


Els magistrats consideren la querella “temerària” i “absolutament infundada”, i imposen a la part acusadora el pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d’advocat generats als querellats per la seva defensa, segons el Diari d'Andorra


Cinca, que va ser director financer i soci de la societat Orfund entre el 1995 i el 2000, estava acusat dels delictes d’administració deslleial amb apropiació indeguda i de blanqueig de capitals. Concretament, d’haver-se apropiat d’una trentena de lingots d’or que tindrien un valor al mercat d’uns 2,5 milions d’euros, fet que hauria estat clau, segons Samarra, en la fallida d’Orfund.


L’aute és molt dur amb la part acusadora i desmunta completament la querella. Segons el parer dels magistrats, els delictes pels quals venia acusat el ministre haurien prescrit amb “escreix” el termini de sis anys tenint en compte que la seva comissió es fixa entre els anys 1995 i 2000 i que la querella no va ser presentada fins al novembre del 2016.


Igualment, censuren que els querellants volguessin aplicar el Codi Penal del 2005, quan el que pertocava és del 1990, tot i que indiquen que amb el primer els delictes igualment haurien prescrit.


CAP RASTRE DE DELICTE


Respecte a la relació dels fets que l’acusació imputava a Cinca i a Terren, l’aute assenyala que “no hi ha cap element, ni tan sols a nivell indiciari, que sustenti aquest entramat fàctic”. 


Al text s’indica que l’any 1995 el ministre va entrar a la societat Orfund i que va contractar Terren com a gestor de les empreses filials creades a l’Àfrica. “És en el marc d’aquesta organització i amb una operativa descrita de manera confusa, per dir-ho suaument, que s’imputa als querellants haver-se apropiat en benefici propi de part dels lingots d’or adquirits”, s’assenyala en un aute on es descriu com, segons els querellants, es va organitzar un entramat de societats per blanquejar diners. 


Amb aquesta activitat, va indicar Samarra, Cinca i Terren haurien obtingut beneficis illícits i haurien rebut un milió d’euros mensuals per al seu blanqueig, ja fos a través de la compra de diamants a Libèria o a través del compte d’una entitat bancària d’Andorra.


En el cas de l’apropiació dels lingots d’or, els magistrats indiquen que un cop examinada la documentació que acreditaria el delicte “aquesta és incompleta i parcial”, sent una acusació formulada “de manera genèrica” i que “es contradiu” amb les pròpies manifestacions del mateix querellant, Joan Samarra, efectuades en seu judicial en la seva compareixença el 7 de febrer.


Respecte a l’acusació d’administració deslleial, es parla d’una mateixa “incongruència fàctica” que en la resta de delictes. Corts considera que de l’existència de l’entramat empresarial “no apareix cap rastre més enllà de la seva mera afirmació de part”.


Quant al blanqueig de diners, Samarra assegurava que Cinca i Terren rebien un milió d’euros mensuals perquè apareguessin blanquejats en un compte cor­rent bancari andorrà per un personatge conegut com El Canadien i que aquest pagava al ministre un 3% de comissió. Els magistrats diuen que els fets “estan mancats de versemblança” i “són impossibles d’investigar”.


També s’indica que l’1 de juny els querellants, en el seu darrer escrit, “front a la seva anterior línia argumentativa parcialment desvirtuada per les al·legacions de la defensa”, pretenien que el suposat delicte de blanqueig tindria ara el seu origen en un delicte de tràfic d’armes.


Davant tot l’exposat, els magistrats consideren que els arguments del querellant “cauen pel seu propi pes” sigui perquè dels mateixos “no en resulta cap element de prova o indici suficient de la seva comissió”, sigui per l’atipicitat del delicte de blanqueig en atenció als presumptes delictes base, els quals a més “no són tampoc mínimament ni indiciàriament acreditats”, o sigui per haver prescrit. Per tot això, Corts decreta l’arxivament de les actuacions per no ser els fets denunciats constitutius de cap delicte.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH