Teilhard, testimoni de guerra

Miquel Escudero

Teihard


En aquella maleïda Primera Guerra Mundial, amb milions de desplaçats i milers i milers de morts, va intervenir també el paleontòleg i místic Pierre Teilhard de Chardin; ja estava ordenat sacerdot i va actuar com portalliteres. En el front de batalla es va constrènyer a viure escrivint i buscant solució als dubtes de la seva acció.


El 1965, deu anys després de morir, es van publicar aquells escrits seus al front bèl·lic. Els que va confeccionar entre 1916 i 1917 estan recollits amb el títol La vida còsmica (Trotta). Què és el que Teilhard va veure en la brutal batalla de Verdun? Tot un món de sentiments davant destrosses bàrbars, sempre injustificables i un afany de catarsi: "Aquestes hores més que humanes impregnen la vida d'un tenaç perfum, definitiu, d'exaltació i d'iniciació, com si un les hagués passat en l'absolut".


En aquests quaderns ideats pel seu autor per posar en ordre les seves pròpies visions, no es troba una crònica dels avatars del camp de batalla, sinó la recerca de "el millor de la meva mirada sobre les coses". I "una mica de l'Absolut -deia el jesuïta francès- que circula momentàniament per a mi ser quedarà retingut, va fixar-se ja guardar-me per a la vida eterna". O "que cada un de nosaltres, ho vulgui o no, se sosté per totes les seves fibres materials, orgàniques, psíquiques, a tot el que l'envolta". És a dir, es veia formant part d'un sistema evolutiu i còsmic: 1 humil àtom disposat a complir "la funció imperceptible d'un cor tan vast com l'Univers".


Si en un temps va arribar a creure que ser menyspreat o desconegut era una "decepció intolerable", Teilhard va reconèixer que aquest era una por que paralitzava la seva acció personal i havia de rebutjar-lo. La vida no li pertanyia i era conscient de ser "un punt imperceptible en el si de la massa, no resolta, de lleis i de relacions que en definitiva jo no domino". Aquesta convicció, comptava, el va portar a una humilitat sense límits ja saber-se atret per Crist cap a si, quan abans es movia a l'atzar. El mal físic, suportat amb humilitat, deia, consumeix el mal moral, ho fa desaparèixer. És sorprenent el procés personal que s'aboca en aquestes pàgines, em condueixen a l'escrit per Wittgenstein durant aquella mateixa contesa. Teilhard buscava fer-se un interior més transparent a la llum còsmica que albergava.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH