El Parlament només aprova 23 lleis en gairebé dos anys de legislatura

|

Parlament 14

Imatge d'arxiu del Parlament de Catalunya


El Parlament de Catalunya ha aprovat 23 Leye s des de l'inici de la XI legislatura, que ha estat marcada pels contenciosos de la Cambra amb el Tribunal Constitucional (TC) per les iniciatives de JxSí i la CUP per avançar en el procés sobiranista.


Entre aquestes 23 lleis destaquen la llei de Pressupostos de la Generalitat de 2017 i la del Codi Tributari de Catalunya, que posa les bases d'una futura hisenda catalana que recapti tots els impostos i que forma part d'una de les tres lleis de 'desconnexió' que volen fer els independentistes.


El Parlament també ha aprovat la Llei de Comunitat Catalana a l'Exterior, que crea un registre de catalans a l'exterior; la de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que anul·la tots els judicis de la dictadura, i la creació d'una Renda Garantida de Ciutadania (RGC) de 664 euros mensuals per lluitar contra l'exclusió social, entre d'altres.


A més, des de l'inici de la legislatura al Parlament ha aprovat 11 decrets llei del Govern, com el que crea el registre dels grups d'interès i l'impost sobre les begudes ensucrades, i ha fet diverses proposicions de llei al Congrés dels Diputats, com la que reclama la despenalització de l'eutanàsia en casos concrets.


El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'havia compromès a que el Govern impulsaria 45 lleis en els 18 mesos de legislatura, encara que en diverses ocasions ha avisat que això no volia dir que s'haurien d'haver aprovat ia les 45 lleis, perquè el Parlament té els seus temps i pot rebutjar les iniciatives de l'Executiu.


INICIATIVES EN TRÀMIT


Segons el web de la Cambra, actualment hi ha sis projectes de llei en tràmit que ha impulsat el Govern, entre els quals destaquen la llei del vot electrònic per als catalans que viuen a l'estranger i la d'igualtat de tracte i no discriminació, que pretén imposar sancions a discriminacions per raó de religió, discapacitat, edat, raça, ètnia, sexe o orientació sexual.


A més, el Parlament està tramitant una quarantena de proposicions de llei presentades pels grups i diverses ILP, una d'elles per prohibir els correbous a Catalunya.


Entre les proposicions dels grups parlamentaris, destaca la llei del referèndum, amb la qual volen convocar, organitzar i celebrar el referèndum l'1 d'octubre sobre la independència de Catalunya, i que JxSí i la CUP van registrar dilluns.


Aquesta llei aquest pendent d'una reunió de la Mesa del Parlament perquè comenci el seu tràmit parlamentari, que no serà abans del 16 d'agost, ja que el Parlament ha tancat les seves portes fins llavors.


CONTENCIOSOS AMB EL TC


La legislatura està marcada pels litigis de la Cambra amb el TC, arran d'algunes iniciatives impulsades per la majoria independentista formada per JxSí i la CUP.


En l'inici de la legislatura, el Parlament va realitzar la declaració sobiranista del 9 de novembre de 2015, que declarava l'inici del procés de 'desconnexió', i que va ser anul·lada pel TC.


Un altre procés judicial va ser el que es va derivar del debat al ple del Parlament de diverses iniciatives sobiranistes, que el TC va demanar que la Mesa del Parlament no permetés, de manera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va iniciar la investigació als membres de l'òrgan director.


Per aquest cas estan sent investigats i han anat a declarar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el llavors vicepresident primer, Lluís Corominas, i els secretaris de la Mesa: Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet.


L'últim cas ha estat el de la reforma del reglament del Parlament que ha impulsat JxSí i la CUP per aprovar les lleis de 'desconnexió' pel mecanisme de màxima urgència, i que el TC ha suspès cautelarment després de la seva aprovació la setmana passada.


OPERACIÓ CATALUNYA


A més, en els últims mesos l'atenció s'ha centrat en la creació de la comissió d'investigació de l'Operació Catalunya, impulsada per JxSí i que vol indagar sobre la "guerra bruta" de l'Estat contra càrrecs polítics sobiranistes.


Aquesta comissió ha patit les absències de moltes de les persones esmentades, com el president del Govern, Mariano Rajoy, i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, i dels grups de Cs i PP que han abandonat la comissió i del PSC, que va renunciar a participar-hi.


Així mateix, l'oposició va forçar la creació de la comissió d'investigació del cas Vidal, que pretenia aclarir les declaracions del jutge Santiago Vidal sobre el mètode d'obtenció de les dades fiscals dels catalans i l'actuació del Govern per desplegar el full de ruta sobiranista, però que JxSí i la CUP van bloquejar en vetar totes les compareixences.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH