72 anys

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana


"Poden esperar una pluja de destrucció des de l'aire com la que mai s'ha vist en aquesta terra" Doncs no es tracta d'un Twitter de Donald Trump, és part del discurs d'Harry Truman altre president bel·licista dels Estats Units d'Amèrica, després d'haver llançat les bombes nuclears Little Boy i Fat Man, sobre Hiroshima i Nagasaki a l'agost de 1945.


Com és possible justificar la mort de cent seixanta-a sis mil persones en la primera d'aquestes ciutats, i vuitanta mil més en la segona? Què ens diu que "només la meitat" hagi mort el dia del bombardeig? Com va ser la supervivència de 20% dels afectats enverinats per la radiació?


Des de febrer d'aquest mateix any, 67 ciutats japoneses havien patit intensos bombardejos -que no van ser atòmics- i fins avui és poc el que la història relata d'aquestes agressions bèl·liques; a Europa Hitler -no així el nazisme que encara avui dia subsisteix amagat sobretot en ciutats nord-americanes i alemanyes- havia estat derrotat. La república francesa va rebre els aliats aquest mateix any i la seva població va testificar la subscripció de diversos acords que finalitzaven la Segona Guerra Mundial, però no la del pacífic que es formalitza fins al setembre d'aquest infaust 1945 amb la capitulació de l'imperi nipó i l'ocupació de forces aliades recolzades per soldats d'Austràlia, Índia britànica, Regne Unit i nova Zelanda. Per suposat una de les condicions per Japó va ser prohibir la fabricació i introducció d'armes nuclears.


De llavors a la data nou països compten amb arsenals atòmics i encara més mortífers que els usats fa 72 anys per l'exèrcit nord-americà a més dels avalats per l'OTAN, com és el cas de Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Turquia i el probable resguard d'armes que se suposa han estat rebutjades a Bielorússia, Kazakhstan, Ucraïna i Sud-àfrica.


En els últims mesos els mitjans han donat compte de les conseqüències per explosió de tallers, comerços i cases que protegeixen explosius per pirotècnia. Imagini el planeta com una cambra fosca replet d'explosius en diversos dels seus racons i als presidents de Corea del Nord i dels Estats Units, entrant amb un cerillo per veure al seu oponent al qual suposen es pot acovardir després de vociferar diverses amenaces Quants milers o milions seran considerats pèrdues col·laterals si algun d'aquests 'rijosos' passa de la retòrica furiosa a prémer el botó nuclear?


Les estadístiques "convenients" ens diuen que hi va haver persones -es van observar només 321.000 casos- mortes per leucèmia i que amb posterioritat 334.000 -la majoria civils- van morir per altres tipus de càncer ¿quants dels que avui moren de càncer han estat afectats pels romanents de diverses bombes nuclears -bèl·liques o de prova- usades pels països que basen la seva supremacia per ser posseïdors de tals armes?


"Déu meu què hem fet", va ser l'expressió del capità Robert Lewis, copilot de bombarder que va llançar una de les bombes; i els intents de justificació han estat durant 72 anys des de conferències fins a organismes filantròpics. Tres anys després es va formar la ABVC -Comissió de Víctimes de la Bomba atòmica- a més que l'Acadèmia Nacional de Ciències i el consell d'Investigació Nacional es van ocupar, amb mandat de Truman de suposadament donar suport a les víctimes, encara que en realitat eren selectius, demostrant- amb el temps que més que ajuda el seu interès era investigar els efectes posteriors a la radiació.


No cal dir que els menys afavorits tant per l'ajuda filantròpica com per les instàncies de penediment estatal, van ser estudiants de Malàisia becats, treballadors xinesos i coreans i per descomptat presoners de guerra de diverses nacionalitats des dels pertanyents a l'exèrcit aliat fins coreans que tenien qualitat gairebé d'esclaus.


Més de 10 bombes estaven programades des del 10 d'agost fins a setembre; va ser la diplomàcia què va evitar que això es convertís en un veritable armagedón. Japó es va rendir, l'exèrcit aliat va respectar la monarquia japonesa, Hiroito va comprendre la tragèdia i visualitzo el que passaria si l'opinió dels seus responsables del ministeri de guerra no feien el mateix.


LA UNIÓ SOVIÈTICA


La Unió Soviètica no va tenir oportunitat de fer efectiva la seva declaració de guerra, i la població supervivent -fins i tot dones embarassades- van començar la seva lluita contra les diverses malalties associades a la radiació.


Serà suficient la memòria d'aquestes barbaritats per evitar que es repeteixin? Analistes de seguretat a Mèxic com Alejandro Hope, assenyalen que com a resultat de crims, en els últims 12 anys han mort a Mèxic prop de 300 mil persones, si a això se sumen els desapareguts, els no considerats en les estadístiques -morts o perduts- gairebé ens equiparem a les pèrdues humanes per una bomba atòmica de fa 72 anys.


Imaginem fins on arribaria la radiació si Corea del Nord la llança cap a l'illa de Guam -d'on van sortir els bombarders a Japó- o si aquesta toca el nostre continent; i pitjor encara que passaria amb la humanitat si algú li respon?

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH