Un 'gran xicot'

Miquel Escudero


En Per acabar, el penúltim volum de l'Obra Completa de Josep Pla, el seu editor i amic Josep Vergés va reivindicar "la bondat" de publicar nous llibres de Pla amb els nous papers que s'anessin trobant.


Es cobria l'esquena i adduïa que si es considerés imprescindible comptar amb la voluntat de l'autor, ja mort en aquell moment, resultaria amb aquest criteri que una part, de vegades important, dels millors escriptors hauria quedat inèdita, ja que els que escriuen deixen a sovint obres començades o acabades i tota classe de papers pels calaixos, seguint els impulsos d'un moment. No em convenç en absolut. Sempre hi ha una raó econòmica de benefici, per disfressada que es presenti. Es presenten aquests papers qual embotits de qualitat, aprofita per a alguna cosa la seva digestió?


En 1964 i a propòsit d'una entrevista que Pla, amb tot just vint-i-anys, li fes al mariscal Joffre en acabar la Primera Guerra Mundial, l'escriptor empordanès va escriure que no posseïa la considerable quantitat de papers que havia escrit sobre els temes més diversos en el curs de la seva vida: "no tinc al meu abast aquests papers i tinc la impressió que no els tindré per molts anys que visqui". Ara sembla que s'acaben de trobar-ne de nous, sempre imprescindibles.


Nascut el 1897, Josep Pla va morir el 23 d'abril de 1981, poc després de complir els 84 anys d'edat. En el seu llibre de retalls 'El viatge s'acaba', que no va arribar a veure sortit d'impremta, s'inclouen una notes per a un diari que abasta des de gener de 1967 fins a octubre de 1968. Són uns apunts, unes pàgines incompletes que en tot cas són pertinents per a una biografia. Sigui com sigui, són una oportunitat per a bussejar i indagar en el mètode de la memòria inconscient d'algú que es considerava partidari de la discussió permanent.


Me'n vaig a fixar en la seva anotació del 7 d'abril de 1967, en ella destaca a Carreras com un "gran xicot '; mig any abans, i en les notes d'un altre volum, qualificava a tal Carreras com 'Excel·lent xicot'. Doncs bé, aquest no era un altre que Francesc de Carreras, el nostre admirat constitucionalista i bon amic, qui mig segle enrere va treballar com a secretari de redacció de la revista 'Destino'. Pla visitava molt sovint la seu de la magnífica publicació, anant amb aquells companys moltes vegades a parlar, a menjar, a sopar, a beure.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH