El terrorisme, la seguretat i els imams

Carmen P .Flores

Younes

Younes Abouyaaqoub, l'autor material de l'atropellament massiu a Barcelona


Cinc dies han passat ja des dels atemptats de Barcelona i Cambrils. La ciutadania continua consternada pels successos, que han deixat ja 15 morts i un gran nombre de ferits. Els terroristes, amb una sang freda increïble, estaven disposats a sembrar el terror i la mort en aquesta ciutat oberta, acollidora i solidària que rep gent de tot el món i on ningú se sent estrany.


La cèl·lula, formada per 12 terroristes -de moment-, sembla estar controlada amb la mort de l'autor material dels atropellaments de la Rambla a les mans dels Mossos, després de la seva fugida del lloc dels fets i d'haver culminat la seva sinistra obra amb l'apunyalament de Pau Pérez, un jove que era al lloc equivocat i que el destí li va jugar una sinistra mala passada.


Amb la mort de Younes Abouyaaqoub, les peces comencen a encaixar, però encara queden algunes més que trobar. Fins ara ha estat una feina molt bona de Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil, no cal oblidar-ho i aquesta tasca de "coordinació", amb els seus més i els seus menys, ha servit per resoldre amb una rapidesa increïble aquests casos. Tot un èxit en tan poc espai de temps.


La col·laboració de les institucions ha estat percebuda per la ciutadania com a molt bona i necessària i alguns diuen que ha de continuar així. Després s'analitzarà més en profunditat tot el relacionat amb els fets. Temps hi haurà per parlar-ne, ara no és el moment.


El paper jugat per l'imam de Ripoll, un assassí sense principis i manipulador de les voluntats d'uns joves desubicats convertits en assassins, porta a una reflexió que fa temps que es ve plantejant: el paper d'un nombre important d'imams incontrolats que aprofiten la seva posició en les mesquites per reclutar joves per lluitar contra els "infidels" amb les promeses falses de convertir-los en "màrtirs". Què està passat? Per què no s'han pres mesures? Què fan les institucions? On són les denúncies de les associacions, comunitats islàmiques, etc.? Són suficients els programes d'integració? Es seguirà amb els guetos?


No és el moment de parlar-ne, o sí?, però tot i saber que el terrorisme no és un problema de Barcelona, Catalunya o Espanya sinó de tot el món, cal treballar, coordinats, per buscar solucions que portin a una convivència pacífica que tregui la por, l'odi i la discriminació de la vida quotidiana.


La classe política ha de deixar de banda les discrepàncies partidistes i treballar colze a colze per garantir la seguretat, la convivència i la pau a tot el territori. La ciutadania ho agrairà. En aquest cas, la fi justifica els mitjans.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH